UN PAS CAP ALS PAGANS

Publicat per en maig 9, 2022 dins Altres, Solà | 0 comments

En la vida de sant Pau ocupa un lloc molt important la ciutat d’Antioquia. Va ser allà on va descobrir la primera comunitat cristiana formada de jueus i de pagans convertits, i on va prendre consciència plena de la urgència de la missió que anés més enllà de les fronteres de l’Israel històric. Gràcies a l’encoratjament de la comunitat, Pau va poder instal·lar allà la seva base d’operacions per a la resta de les seves grans correries apostòliques. I allà va tornar sempre al final de les mateixes per associar els seus germans a l’acció de gràcies pel progrés de l’Evangeli.

A Antioquia va ser on l’Esperit el va designar juntament amb Bernabé per dur a terme la primera missió apostòlica (Ac 13,1-3). Van sortir d’Antioquia i es van dirigir a l’illa de Xipre, terra de Bernabé. Arribats a Salamina es van dirigir a Pafos, on més tard embarcarien per dirigir-se cap a les regions de Pisídia i Panfília. Desembarquen a Perga i es dirigeixen Antioquia de Pisídia. La primera lectura d’avui, un fragment del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 13,14.43-52), ens parla de la seva estada en aquesta ciutat concretament de la reacció dels jueus després del llarg discurs de Pau durant l’estada a la sinagoga d’aquesta ciutat.

El discurs de Pau no agrada als jueus, sobretot als dirigents de la sinagoga. Què els ha dit? L’homilia de Pau ha exposat als jueus d’Antioquia de Pisídia que la història de salvació està encaminada totalment a la persona de Jesús, el Salvador que Déu  ha disposat en favor d’Israel i és en virtut d’aquest Jesús ressuscitat que arriba l’anunci del perdó dels pecats i la salvació que els jueus no han aconseguit amb la llei de Moisès; aquesta salvació l’obté tot aquell que simplement creu en Jesús.  Pau demana als jueus adhesió a Jesús en qui culminen les promeses de Déu i també demana als pagans la conversió sense necessitat de sotmetre’s a les exigències de la llei impossible de complir i inútil per aconseguir la salvació.

Els dirigents de la sinagoga demanen a Pau i Bernabé que tornin el dissabte següent a fi de continuar la seva exposició. Hom pensaria que han quedat encantats i que en volen més. Tot el contrari. Davant el desacord i l’argumentació de les paraules de Pau, el requeriment dels líders de la sinagoga respon al desig de preparar-se per refutar el plantejament de Pau i Bernabé pel que fa a la única via de salvació, Jesús.

L’estratègia no dona resultat; la segona intervenció de Pau i Bernabé a la sinagoga esdevé un èxit total, “gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la Paraula del Senyor”.  La reacció dels jueus és furibunda, a manca d’arguments profereixen paraules injurioses i atien el descrèdit. La violència emprada no prové només de l’enveja sinó que s’hi cou un argument teològic de pes. Israel es considera el poble escollit, ell és el dipositari de la llei donada a Moisès al Sinaí que és l’única que pot conferir la salvació. Els pobles estrangers si la volen aconseguir han de passar per l’acceptació de la llei mosaica amb totes les seves imposicions i prescripcions. Israel es considera el mediador necessari per la salvació de la humanitat. Tot aquest entramat teològic salta pels aires quan Pau i Bernabé proclamen que tan sols amb la fe en Jesús ressuscitat i l’acceptació de la seva persona n’hi ha prou per aconseguir la salvació i que no cal observar les prescripcions de la llei de Moisès per aconseguir-la.

Pau i Bernabé han seguit una estratègia de predicació segons la qual s’adrecen primer als jueus (Ac 13,5; 3,26; Rm 1,16; 2,10-11) però els jueus han rebutjat la seva predicació i no han acceptat que Déu hagi constituït Jesús l’únic i definitiu mitjancer de la salvació. Llavors prenen la decisió de dirigir-se als pagans. Ho fan seguint el mandat de Jesús de ser testimonis d’ell fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8). Aporten, a més, l’aval de l’Escriptura:  “Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra” (Is 49,6). La mateixa Escriptura tan apreciada pels jueus contempla ja l’accés dels pagans a la salvació. La profecia d’Isaïes es complirà (Lc 2,32) en Jesús: “llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble”.

Diumenge 4rt de Pasqua. 8 de Maig de 2022.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.