|

UNA GRAN LLUM

Comentari a la primera lectura del 3er diumenge durant l’any A

Els primers versets del capítol novè del llibre d’Isaïes són un himne extret del ritual d’entronització d’un rei. Cada vegada que pujava al tron un rei descendent de David era aclamat com a fill adoptiu de Déu i era un motiu d’alegria. En aquestes circumstàncies es refermaven les promeses d’una aliança eterna amb David i revifaven les esperances d’un rei ideal per el futur. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim els primers versets d’aquest himne precedits del darrer verset del capítol 8 que serveix per especificar qui era aquest poble que caminava a les fosques ( Is 8,23-9,3). Val a dir que l’himne sencer es llegeix la nit de Nadal sense la introducció de 8,23. El fet que el llegim aquest diumenge es justifica perquè Mateu el cita en el passatge evangèlic que llegim avui (Mt 4,12-23). 

Zabuló i Neftalí eren dues de les dotze tribus d’Israel i ocupaven la terra a prop del Mar de Galilea que en el temps de Jesús formaria part de la Galilea que va resultar ser tan important per al seu ministeri. El llibre de Josué explica el repartiment del territori entre aquestes dues tribus (Jos 19,10-16; 32-39). La gent de Zabuló i Neftalí, per estar ubicada a l’extrem nord d’Israel, va ser la primera o fou de les primeres a caure sota Assíria quan es produí la invasió de Tiglat-Pilèsser III l’any 733 aC. ; part de la població fou enviada a l’exili.  També foren annexionats a l’imperi assiri els territoris de Meguidó, Dor que estava en el camí del mar que era el que, pujant des d’Egipte, vorejava la costa i enfilava cap a Damasc per sobre el llac de Genesaret  i Galaad a l’altra banda del Jordà. Tot plegat constituïa la Galilea dels pagans dita així  per la proximitat amb les nacions estrangeres contaminants, per la gran quantitat de població gentil que hi vivia i per l’allunyament de la teocràcia de Jerusalem i del temple. 

“El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum” En els primers versets del llibre del Gènesi foscor es correspon amb el caos (1,2.4.5) i amb tot allò que pugui estar mancat del més elemental bri de vida. Foscor, doncs, és una imatge que descriu molt bé la situació d’opressió dels exiliats i que sotmesos al poder assiri estan habituats a una vida de tristesa i resignats a una sort desgraciada. En aquest passatge concret la foscor, a més de l’opressió assíria, és la causada pel mal lideratge del rei Acaz per la seva falta de confiança amb Déu i per la seva desafortunada aliança amb el rei Tiglat – Pilèsser III.

La llum que es contraposa a la tenebra esdevé així imatge de la salvació. “Si em trobo en la foscor, el Senyor serà la meva llum” diu el profeta Miquees (7,8) i el salm 89,16 “Senyor, feliç el poble que t’aclama, caminarà a la llum de la teva mirada”. 

El dia de Madian fa referència a la victòria que Guedeó obtingué sobre els madianites que oprimien el poble d’Israel. L’esdeveniment l’explica el llibre dels Jutges (cc.6-7). Amb uns pocs homes, amb el toc del corn i torxes enceses els israelites aconseguiren acovardir els madianites i fer que aquests fugissin.

A Madian la llum dels israelites fa fugir els madianites, la llum que resplendeix sobre la Galilea dels pagans fa fugir la tenebra de l’opressió. Amb l’episodi de Madian el profeta vol recordar que allà la victòria, més que per estratègies militars, s’aconseguí per obra del Senyor, també és obra del Senyor la llum que resplendeix i foragita la tenebra. 

Quan s’acabà la guerra els israelites volgueren fer rei Guedeó,  aquest s´hi negà perquè no volia ocupar el lloc que correspon a la sobirania i reialesa del Senyor. L’oracle que llegim correspon a l’anunci l’adveniment d’un nou rei, però el profeta vol recordar, amb la menció de Madian, que per sobre de tot, sigui el que sigui, la sobirania i la reialesa són del Senyor. 

Diumenge 3er durant l’any 22 de Gener de 2023.

Entrada similar