|

USANT L’ANTIC TESTAMENT

A la segona lectura d’aquest diumenge llegim un fragment de la carta als Hebreus (12,18-19.22-24a) que no és ni una carta ni està dirigida als hebreus. Se l’ha considerat carta per alguns afegits que li han volgut donar aquesta categoria d’escrit i, en un moment, es va considerar que anava dirigida a cristians hebreus per la freqüent utilització i abundant presencia de l’Antic Testament, cosa que no es dona en cap altre escrit del Nou Testament. L’autor relaciona la fe bíblica en Déu amb imatges tretes de la seva font principal de coneixement: l’Antic Testament.

Per la utilització d’imatges manllevades de l’Antic Testament, llenguatge i conceptes teològics com ara mort expiatòria, sacrifici, sacerdoci aquest escrit es poc apreciat pels lectors actuals.

Es tracta d’un discurs, un sermó, una exhortació escrit amb un grec elegant i amb una argumentació estudiada i treballada.

Els destinataris (tot i que en un primer moment es va pensar que eren jueus palestinencs) són cristians sense distinció entre jueus o ex pagans que ja porten temps formant part d’una comunitat cristiana ( 5,12). Són cristians que estan passant un mal moment, desil·lusionats somnien en la grandiositat del culte jueu. La difusió del cristianisme en el moment en que es redacta aquest escrit és prou important com perquè els coneixements bíblics de les comunitats a qui va dirigit l’escrit siguin força amplis. Amb tot, alguns cristians menystenien l’Antic Testament i per això l’autor vol suscitar entre els cristians contemporanis l’entusiasme per Jesús usant paraules de (fins al moment) l’única Escriptura.

La demostració que l’Antic Testament porta a Jesús, l’autor la presenta amb mètodes de l’exegesi especulativa i actualitzadora usada també pels jueus de l’època. Com ells, interpreta l’Escriptura d’una forma al·legòrica o figurada. Personatges o situacions són interpretades com a tipus d’allò que havia de venir. Aplica a Jesús textos de l’Escriptura que es refereixen històricament a altres personatges.

L’argumentació d’Hebreus té també la seva font en el platonisme que distingeix entre el que és real i la seva ombra. El món de dalt és el real, el de baix és la ombra, l’irreal i el fictici. Així l’aliança, la llei de Moisès és l’ombra de la veritable i real aliança de Jesús. Això és el que veiem en la lectura d’avui on l’autor d’Hebreus contraposa l’assemblea d’Israel quan establí amb Déu la primera i antiga aliança i l’assemblea dels qui han entrat en la nova aliança. La primera s’esdevingué en la terra envoltada d’imponents circumstàncies que més aviat provocaven pànic i terror (Ex 19,12-13.16-19; 20,18-21). L’assemblea del poble de la nova aliança s’esdevé al cel en un clima de festa i alegria. Jesús és superior a tot l’antic i ha substituït l’obsoleta i vella aliança per una de nova definitivament eficaç.

Dels molts detalls presents en el text que es poden comentar i així enriquir la seva comprensió ens fixarem en el verb “acostar”. L’autor construeix un contrast entre el poble d’Israel que no podia acostar-se a la muntanya del Sinaí i el nou poble de Déu que sí pot acostar-se a la muntanya de Sió. El llibre de l’Èxode afirma que “el poble es mantenia lluny” (20,21) i que “només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s’hi podran acostar i el poble no ha de pujar-hi” (24,2). També els salms s’expressen en el mateix sentit: “Qui podrà acostar-se a casa teva. Qui podrà viure a la teva muntanya santa?” (15,1) “Qui podrà pujar a la muntanya del Senyor?” (24,3). L’autor d’Hebreus vol deixar clar que la mort i la resurrecció de Jesús han destruït els impediments que barraven l’accés a Déu simbolitzat per la muntanya de Sió (nou Sinaí) i la ciutat de Jerusalem, llocs considerats símbols de la presència de Déu. Si la mort i resurrecció de Jesús obren l’entrada al món celestial (He 10,19s) és de suposar que també fan possible la congregació de les comunitats cristianes entorn la Jerusalem celestial.

Amb la contraposició de les dues congregacions (Israel entorn el Sinaí, els creients entorn de Sió) l’autor d’Hebreus vol advertir als seus destinataris que no repeteixin el comportament d’Israel que no va ser fidel a l’aliança que Déu li oferia i que siguin fidels a l’aliança que els aporta la mort i la resurrecció de Jesús.

Diumenge 22 durant l’any. 21 Agost de 2022

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.