Baixar el preu dels medicaments: la lluita dels pobles contra el goliat de les multinacionals
Un terç de la població mundial no té accés regular a medicaments essencials ni a vacunes de qualitat. La dada és de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). I algunes de les causes són àmpliament conegudes: la manca d’innovació per a una sèrie de malalties que afecten una part molt important de la població mundial i el fet que existeixen medicaments molt efectius, però als quals la majoria de la població no hi pot accedir, pel preu tant elevat que tenen.
I què és el que provoca aquests preus elevats de determinats medicaments?Doncs el sistema de patents, que l’OMC (Organització Mundial del Comerç) inclou en els tractats d’obligatori compliment per als països adherits a aquest organisme. I ho fa a través de l’anomenat Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionat amb el Comerç (ADPIC), que força a reconèixer les patents dels productes químics i farmacèutics.
El sistema de patents es justifica com a instrument jurídic que serveix d’estímul econòmic per a la innovació, tot i que hi ha una gran opacitat sobre els costos reals de la producció de nous medicaments. Però més enllà del debat sobre el que val realment fer una medicina i si efectivament és un esperó per a la recerca (per saber-ne més, llegiu aquesta entrevista a Xavier Seuba, expert en propietat intel·lectual), el que generen les patents sobre productes farmacèutics és el monopoli sobre un medicament per part d’una multinacional i el conseqüent encariment del preu davant la inexistència de competència i de la impossibilitat de produir-ne genèrics, excepte per motius d’emergència que cal justificar.
Dels elevats preus no en queden exempts ni tan sols els medicaments essencials (aquells seleccionats per a satisfer les necessitats prioritàries de salut de la població), que l’OMS estableix que han d’estar “disponibles en tot moment, en quantitats suficients, en les formes farmacèutiques apropiades, amb una qualitat garantida i a un preu assequible per les persones i per la comunitat”. I això no només afecta els països empobrits, sinó que també repercuteix negativament sobre els pressupostos dels països del Nord (sovint l’elevat preu se sufraga amb les arques públiques) i de vegades arriba fins la butxaca dels pacients, com ha succeït a l’Estat espanyol amb el Sovaldi®, un fàrmac per tractar l’hepatitis C.
Les patents per als productes farmacèutics són habitualment per vint anys. I això significa que durant aquest període cap altre laboratori pot produir un medicament amb la mateixa composició. Per si vint anys no fos prou, les grans empreses han ideat un sistema complex de superposició de patents molt similars que aconsegueixen allargar encara més la durada de la patent. Bàsicament es tracta de canvis en el producte que generen una nova patent, però que molts experts qüestionen que sigui realment rellevants.
Però davant d’aquest privilegi que l’OMC garanteix als laboratoris farmacèutics per negociar preus, dominar el mercat dels medicaments i engruixir el compte de guanys, tant pacients com societat civil, i fins i tot governs, s’han organitzat per trencar els monopolis i aconseguir uns preus assequibles per poder salvar vides i garantir el dret a la protecció de la salut dels pacients.
Us convidem a llegir la nostra nova publicació al blog #LaPitjorEpidèmia acompanyat d’infografies sobre l’accès al tractament per al càncer, la sida i l’hepatitis C. Un article de Laia Altarriba, amb l’assessorament de Farmamundi. Aquí trobareu l’ article sencer:
