INCLOURE DIFERÈNCIES

L’Ésser Humà  és la manifestació del Immanifest i, alhora, aquesta manifestació, concreta, viva i dinàmica,  ha de fer un camí. L’ego ha de créixer i fer-se responsable. Ha d’anar integrant diferent aspectes propis i aliens  per tal de poder madurar o autorealirzar-se. Tot un  procés d’individuació o creixement.  O creix i madura sinó  mor o s’estanca. Si creix, integra, supera les fòbies; si s’estanca, s’ angoixa i actua amb por imaginària. La maduració per si mateixa presenta les seves dificultats que són part de l’evolució. L’ego en no reconèixer-les com a seves, les posa als altres,a fora, i les ataca. Un atac tot desproporcionat. Aquesta desproporció és un senyal que alguna cosa no funciona. L’atac el raona, el justifica. Cal pensar i reflexionar per a poder diferenciar: l’ego i allò no-ego. A més, a vegades, les lleis protegeixen l’ego. I la justícia té por a saber que no ho sap tot i que no sempre té tota la raó. Però, no oblidem mai, que la justícia és feta pels homes i per als homes. Déu no intervé per molt que se li invoqui. Cal mirar només la Històría dels darrers cinc segles. I al segle XXI, a quin “Déu” es recorre, per exemple, a la invocació posada en els bitllets nordamericans: Confiem en Déu? O jurar davant la creu amb la mà sobre la Bíblia? Trump, Salvini, Bolsonaro, Organ o com els reis que fan servir símbols religiosos per protegir-se dels altres. Cosa seriosa a discernir.

Naixem amb l’angoixa i la fòbia a les diferències, que cal anar superant.  Cal incloure-les, integrar-les. Amb altres paraules: Cal conèixer-se a si mateix  a fons. Sense por  ni angoixa. És imprescindible per un camí de maduresa, interioritat, autorealització i que l’ésser humà esdevingui Humà i la relació el fa humà.  Quant queda per fer!!! Només em referiré a un punt que ha estat de ressò universal, sortosament,  a més d’ésser un problema local: el racisme. Hem vist el vídeo on un home vestit de policia feia ús del seu poder per a “matar” malgrat els crits de l’altra persona. En aquest cas una persona no de raça negra, doncs hi ha una sola raça: l’espècie humana, sinó de pell de color negra. Una varietat de la pell de la raça dels éssers humans. I per a greujar l’escena, dos altres éssers humans, també vestits de policia, contemplaven l’escena passivament, no feien res, és a dir, permetien. Un total menyspreu al color de la pell negra, com si fos una raça diferent de la pell blanca. Qui ha dit o  mostrat que la pell blanca és de qualitat o essència diferent? La ciència no té la darrera paraula sinó de qui la fa servir. Amb altres paraules, de qui té poder. Ara bé, quina mena de poder?

George Floyd, víctima a mans d’uns agents estatals, que no suporten  la diferència cromàtica, està esdevenint un icona o una pàgina de la Història escrita pels vençuts, pels  febles, pels oprimits. I així s’explica la indignació mundial, ja expressada contra estàtues dels “vencedors”, o amb les manifestacions arreu del món per éssers humans de tot color.

Benvinguda l’altra Història.  I a casa nostra també hi ha hagut i hi ha protestes. També uns policies, agents oficials de l’ordre, han abusat del seu vestit oficial actuant com a racistes, per no tenir integrat al seu interior les diferències de color, que no de raça. Unes revistes en parlen:  “Stop Stigma: contra els prejudicis envers els joves d’origen estranger, com ho expressa el Capgròs  de Mataró del dia 10.07.’20”.  O a Foc Nou, juny-agost de 2020, recorda el que va passar fa un any a Sant Feliu Sassera (Bages).

Hi ha una norma, nomenada “regla d’or” , que existeix des de uns 80 segles: “No facis a l’altre el que no vols que et facin a tu”. És vàlida per a tothom i ben actual. Això sí, cal reflexionar-hi. Fer silenci i pensar. Escoltar i dialogar. I bàsicament, el coneixement propi. Aquest és bàsic, sinó caurem en l’orgull, la supèrbia, la hybris. El narcisisme encega els ulls de la intel·ligència i distorsiona el discurs. No és la lògica la que interessa, sinó l’episteme o el punt de partença.  Acceptar o no l’altre depèn de com m’accepto a mi mateix. És pura maduresa humana de tot Ésser Humà. No debades, avui en dia, es parla molt de “transitar a un món on l’ésser humà esdevingui molt més humà”. Tot aquest transhumanisme… però  malauradament,  tota la robòtica, la tecnologia, la maquinària…tots aquests grans descobriments fets per alguns de l’espècie humana van, de fet, contra l’espècie humana. La cobdícia d’alguns va contra tota l’espècie… L’avarícia que no suporta compartir,…. Els famosos “pecats capitals” costen ser treballats  com a “passions capitals” per tal que aquestes energies esdevinguin virtuts, és a dir, forces per a construir uns éssers humans més humans i gaudir d’un mon nou i més humà. Aquest món és el sol i únic mon que tenim: La Casa nostra. El nostre habitat. Ací hi ha de caber-hi tothom. Les diferències han de ser incloses: el color de la pell, la diferència de sexe, els cultes diversos, les classes socials, la riquesa de la pluralitat cultural.  Ha d’haver una “política nova” de govern, indicadora de maduresa, no de domini, de discursos falsos i enganyosos. Tot insult com tota desqualificació indica la dificultat d’acceptar la diferència de qualsevulla mena i la feblesa del que insulta.

I recordem una cita de Confuci (551 – 479 aC.) per poder veure que cal molt de treball personal per respectar les diferències i incloure-les al nostre interior:

    No són les herbes dolentes les que afoguen la bona llavor, sinó la negligència del pagès.

   George Floyd ha començat a escriure la Història dels vençuts, cal continuar-la escrivint per tal d’escriure la Història de tota la Humanitat. Si no s’inclou les diferències no hi ha UNITAT. I si no hi ha aquest treball, haurem d’estar preparats a fets molt desagradables. Prudència màxima, sí, que no és ni covardia ni passivitat, ans tot el contrari: Paciència i passió per a respectar i incloure les diferencies humanes.

Jaume PATUEL , pedapsicogog.