DE LA PASQUA JUEVA A L’EUCARISTIA DE JESÚS
Comentari a l’evangeli de la festivitat del Cos i la Sang del Senyor. (Corpus) B
A l’evangeli de la Festivitat del Cos i la Sang del Senyor (Corpus) llegim el relat del sopar de Jesús amb els seus deixebles abans de la seva mort (Mc 14,12-16; 22-26). Tal com el presenta el text litúrgic el relat omet els versets on Jesús retreu als dotze que un d’ells el trairà. Així el text presenta dues parts ben diferenciades: els preparatius pel sopar i la donació de Jesús en el pa i el vi.
Els comentaristes de l’evangeli de Marc han discutit molt si el darrer sopar de Jesús fou un sopar Pasqual i el dia en que aquest es va celebrar. Quina realitat històrica hi ha darrere aquest sopar? Sigui el que sigui, cal atendre’ns al text tal com l’ha deixat Marc i que Jesús passa de la vella Pasqual nacional (celebrada amb l’anyell sacrificat en el temple) a una nova pasqua ( celebrada amb pa i vi) que mira cap a l’experiència de la seva mort.
Els deixebles el que volen és un sopar pasqual amb totes les de la llei ( mai millor dit). Ells estan pensant en el regne davídic on el Messies regnarà sobre tot el món amb gran poder i en el que ells han d’ocupar els llocs de més poder. En el sopar es dissenyaran les estratègies de l’assalt final. Però Jesús no pot estar d’acord amb un sopar on es menjava un anyell sacrificat al temple que ell acabava de denunciar dient que s’havia convertit en una colla de bandits.
Que el plantejament de Jesús divergeix del dels deixebles es veu amb la introducció per part de Marc d’un personatge simbòlic: l’home que duu una gerra d’aigua. No era gens normal en aquella època que un home portés una gerra d’aigua; podria ser un disminuït psíquic o un home de sexualitat ambigua (es deia que els homosexuals podien fer tasques de dona com aquesta). El cas és que aquest personatge es convertirà en el guia que ha de portar cap el sopar transcendental que celebrarà Jesús amb els dotze abans de la seva mort.
La segona part de la lectura està centrada en la donació del pa i del vi, del cos i la sang de Jesús als deixebles. “Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos”. Com es pot veure es prescindeix dels elements típics d’un sopar de pasqua: anyell, herbes amargues i els àzims. El menjar està centrat simplement en el pa i el vi.
Jesús els vol fer veure que el cos que els ha invitat a prendre no és simplement el seu cos mortal que ells estan apunt d’entregar a les autoritats religioses sinó que el pa/cos que els ha donat està impregnat de sentit pels tres verbs que incideixen en el pa/cos que Jesús els dona: beneir, partir/ compartir i donar.
La benedicció no consisteix en traçar una creu com ho entenem nosaltres avui. Beneïm moltes coses amb el desig de protegir-les d’influències malignes. Beneir Déu vol dir parlar bé de Déu; és sobretot una lloança que ajuda la persona a obrir-se al projecte de Déu. El pa partit és símbol del cos trossejat anticipant així la mort de Jesús; un cop partit el cos es pot repartir i compartir i aquest pa/cos s’entrega lliurement a ells. El pa, doncs, és Jesús mateix en quant subjecte que lloa, comparteix la vida amb ells i s’entrega abans que ells ho facin materialment. També avui l’Eucaristia ha de ser una experiència de la presència activa de Jesús que ens invita a lloar Déu, a compartir amb els germans i donar-nos gratuïtament al servei de la comunitat humana.
«Havent pres una copa, després de donar gràcies, els la donà i en begueren tots…» Diu «prengué una copa» .És com si fes un brindis. Marc precisa que «donà gràcies»: Jesús acaba de fer un gest important, acaba d’entregar-se a si mateix als seus, i ara en dona gràcies. Marc diu que «donà gràcies», un verb grec, “eucharisteo”, que ha donat nom a la nostra eucaristia. A continuació diu que «els donà» la copa perquè els l’anessin passant entre ells i en fessin la mateixa experiència. Finalment afegeix que «en begueren tots», o sigui que, abans de dir-los quin sentit tenia el seu gest, vol que en beguin tots i cada un i facin l’experiència de l’alegria que fa desbordar el vi en el si de la festa. Després d’haver-se lliurat ell personalment, Jesús desborda d’alegria interior i vol que els Dotze la comparteixin.
Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. 2 de Juny de 2024
