LA SALUT MENTAL PÚBLICA
La situació mundial em dona peu per l’article d’aquest mes: Quina és la salut mundial? Un psicoanalista francès, Gérard Pommier, (1942-2023) afirmava: ”La societat francesa està malalta”. I lluitava perquè fos considerada la seva especialitat en l’administració pública. Aquest interès com inquietud també la tenim a casa nostra. No cito noms per no oblidar-me’n, però n’hi ha molts combatent contra la sortera administrativa. I la societat està malalta, de materialisme i confusió
El títol presenta tres termes que intentaré explicar.
L’etimologia de la paraula salut la qual arrel és sànscrita indica “sencer”, en grec “total”, en llatí “intacte” o “salvat”. Per tant, salut té a veure amb integritat, estabilitat, un ordre. A més, en el món grec, una salutació era: Alegra’t (salut)!
La salut és un bon estat total que pot portar a un ben-estar, i cal no oblidar, perquè és molt freqüent, a un ben-ésser. Dit d’altra forma, l’absència d’afeccions, malalties, angoixes, etc. I quan no hi ha aquest “total o sencer”, és a dir, falta alguna cosa o dimensió tenim la malaltia o “infirmitas”, que significa manca de fermesa.
Si la salut és la totalitat, salut integral, cal precisar dimensions concretes. Per tant, no parlo de la salut física, que se’n sap bastant i cada dia més, sortosament, sinó d’una altra, tant important o més que la física: la mental.
L’etimologia de la paraula ment, la qual arrel indoeuropea men- ha donat lloc a moltes paraules en diverses llengües que es relaciona amb la capacitat de pensar, la ment i el pensament.
Nogensmenys, és un terme molt polisèmic. El sentit concret que li dono, entre altres, és aquesta capacitat de pensar, raonar, sentir i poder expressar-ho de formes diferents. Cada persona lectora ha de poder tenir la seva pròpia significació. Però insisteixo, no únicament la capacitat lògica i freda de pensar, sinó també junt amb la capacitat emotiva, sentida: Cap i cor en el cos. Una totalitat que depassa la física i no és tangible, però ben real. I sense dubte, suportada pel cervell. Avui en dia, amb el prefix, posat a tot arreu: “neuro”. Certament, hi ha un gran debat. És per constatar que l’ésser humà no és ni una maquina, ni un manyoc de cèl·lules ni un artefacte digitalitzat ni una consciència efecte del cervell. L’ésser humà no pertany al món materialista, malaltia actual com he indicat. És quelcom més, com ens indica la física quàntica o la profunditat del món interior oriental. Queda per tant ben obert el debat del terme mental i, de pas, el de consciència, de la qual hi ha més de cinquanta definicions. Afegeixo, al final d’aquest terme, per complicar una mica més aquest afer: L’existència del món inconscient, la gran aportació de Freud i de tots els seus seguidors començant per, Jung, Szondi etc. però amb una forta tendència actual d’ignorar-lo per tal de continuar abusant dels poders, de tota mena. La ment cal experimentar-la amb un intent obert de definició.
L’etimologia de la paraula pública és diversa. De bell antuvi, pot significa allò que pertany a la societat i dona peu a República.
Ara bé, pública també, i aquí em refereixo a l’article, uns recursos públics a l’abast de la ciutadania. La salut mental és una qüestió que pertany a tota mena de govern, concretada en una conselleria de salut “total o integral” en funció i al servei d’aquelles persones que ho necessitin. Els entesos afirmen que la psiquiatria és la ventafocs de la medicina i enfocada només biològicament, que és necessari, però totalment insuficient i no satisfactori. Cal saber que l’estat espanyol és el país que es consumeix més ansiolítics dins l’Europa. Seguint aquest informe, al 2020 va registrar un consum 91 dosis diàries per cada 1.000 habitants; en altres, com Bèlgica i Portugal un consum de 84 y 80 dosis diàries. Els experts donen una explicació que, per una part, és la manca de psicòlegs a l’atenció primària i per altra, no considerar la psiquiatria dinàmica, i això condueix preferentment als tractaments psicofarmacològics en lloc de psicoteràpies per tractar tant l’ansietat com l’insomni, com exemples més estesos. Els experts suggereixen que augmentar el nombre de psicòlegs podria ajudar a reduir significativament la dependència dels ansiolítics i millorar la SALUT MENTAL GENERAL DE LA POBLACIÓ. I, per altra banda, més econòmic. Li interessa al govern el món psicoterapèutic?
I la prevenció o profilaxi hauria de començar a l’escola en educar al silenci, al respecte i a la cultura de l’esforç junt amb una escala de valors. Interessa aquesta taleia als governs? Tot fa sospitar que no. Es prefereix una societat malalta que es consumista de psicofàrmacs que una població sana mental que es creativa, joiosa i alhora críticament pensant. I si és així, no som una democràcia sinó una societat malalta per viure només materialment, de tenir, junt amb la confusió d’ideologies, que no permet raonar, pensar i decidir. Indico per comprendre aquesta temàtica uns llibres de Jorge Tizón: Salud emocional en tiempos de crisis(2020) i Psicopatologia del poder (2015).
Desitjo una bona salut integral!!!!
Jaume PATUEL PUIG pedapsicogog
