PARLAR BÉ DE LA LLEI
Comentari a la primera lectura del diumenge 22 durant l’any. B
Desprès d’enumerar gestes importants esdevingudes en el desert un cop Israel abandonà el Sinaí juntament amb alguns detalls de l’arribada a la terra promesa on es mostra el favor del Senyor envers el seu poble d’Israel, segueixen, en el llibre del Deuteronomi, uns discursos de Moisès que serveixen d’introducció al gran bloc legislatiu que constitueix el gruix del llibre del Deuteronomi. Moisès apareix exhortant al compliment de la llei divina i recordant la situació privilegiada dels israelites al ser escollits per Déu d’entre tots els pobles, podent només ells accedir a la divinitat en un grau d’intimitat desconegut entre els gentils. El to de les paraules de Moisès és més d’un predicador que d’un legislador amb un estil propi dels profetes i dels llibres sapiencials. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim uns versets que corresponen al primer dels discursos ( Dt 4, 1-2.6-8)
El text comença dient: “Escolta Israel els decrets i prescripcions que jo us ensenyo a complir”. L’imperatiu Escolta té molta força. És un verb teològicament molt significatiu. El trobarem més endavant en el capítol 6,4-9 que recull la pregària de cada dia que ja des de temps antic els jueus reciten com a professió de la seva fe i que comença dient: “Escola Israel”.
Escoltar és equivalent a fidelitat. Escoltar és una actitud positiva i creativa amb la qual l’israelita respon a la paraula que li arriba del Senyor i agraeix els beneficis que Déu realitza en favor seu. Al profeta, Déu l’adverteix de que és enviat a un poble que no està disposat a escoltar i, en conseqüència a convertir-se: “ves a dir a aquest poble: Escoltareu però no entendreu… Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles …. que les seves orelles no hi sentin i que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits” (Is 6,9-10). També Déu li diu al profeta Ezequiel: “El poble d’Israel no et voldrà escoltar perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït” (Ez 2,7). El salm 95 expressa el desig que el poble escolti la veu de Déu: “Tant de bo que avui sentíssiu la meva veu” i no es rebel·li contra Déu endurint el cor com en els dies de Meribà i Massà (Sl 95, 7-8).
És important el text que ens ocupa per la relació que estableix entre la saviesa i la llei, la Torà. La saviesa pròpia de la filosofia grega entra en la cultura jueva gràcies a la influència de l’hel·lenisme. Què és, doncs, el que permet la identificació entre llei i saviesa?. Segons la filosofia estoica el “Logos” o esperit còsmic és també “Nomos” o llei. Es pot establir una analogia entre el concepte jueu de saviesa i el “logos“ estoic; entre la noció jueva de la llei establerta per Déu en la creació i la llei estoica de la naturalesa. La concepció estoica de la llei com a principi còsmic permet pensar la llei jueva en termes còsmics universals contribuint d’aquesta manera a identificar la Torà amb la Saviesa.
Israel era un poble petit i insignificant en comparació amb els pobles que el rodejaven, pobles potents militarment, de riquesa material molt superior i més desenvolupats culturalment. Potència militar, riquesa i cultura eren el que feien poderós un poble i en això Israel estava en inferioritat de condicions respecte d’altres pobles.
La grandesa d’Israel, diu el text, rau en la seva llei. Amb la seva Llei Israel ha de guanyar-se el respecte de les altres nacions. Aquestes en veure Israel un poble savi desistiran d’intentar conquerir-lo i el tractaran amb respecte. A la vegada el respecte cap Israel es traduirà en respecte cap el Senyor, Déu d’Israel.
Els israelites veien com les nacions invocaven els seus déus. Aquestes nacions adoraven ídols obra de les seves pròpies mans o bé el sol, la lluna o els estels creació del Déu d’Israel. Per a ells els déus eren misteriosos o capritxosos i fins i tot maliciosos. Aquestes nacions no gaudien del tipus de relació personal amb els déus que els israelites gaudien amb el Senyor. Moisès recorda que els israelites tenen el privilegi no només d’adorar el veritable Déu, sinó de tenir accés a Ell, acudint a la seva presència en qualsevol moment. El Senyor s’havia fet immanent, disponible, personal i present
Diumenge 22 durant l’any . 1 de Setembre de 2024
