GUARICIÓ CREADORA
Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. B
Després de la guarició de la dona sirofenícia. llegim a l’evangeli d’aquest diumenge un fragment de l’evangeli de Marc on narra la guarició d’un home sord i mut (Mc 7,31-37). El text no aporta dades suficients per deduir si el sord-mut és pagà o jueu. En cas de ser pagà i en un temps que poca gent sabia llegir i escriure tota la informació entrava per l’oïda i es donava amb la veu, ser sord-mut era una gran desgràcia. En cas de ser jueu el sord-mut viu una contrarietat afegida: està impedit d’escoltar la lectura de l’Escriptura i de proclamar la lloança dirigida al Déu d’Israel.
La imatge emprada per Marc més que la d’un sord tartamut que sordeja i quequeja és la d’un individu representatiu de tot un grup de persones que s’ha fet sord al missatge de Jesús i que s’embulla en parlar-ne com una troca. Prèviament al passatge que llegim, Jesús s’ha adreçat a la gent dient-los: “Escolteu-me tots i enteneu-ho bé” (7,14). La manera com han escoltat el missatge de Jesús i n’han estat parlant no és la manera com Jesús volia que escoltessin i parlessin. Es compleix el que havia vaticinat el profeta Isaïes: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu. … Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin” (Is 6,9-10). Irònicament Isaïes ens parla d’un Israel insensible a la veu de Déu. Aquest Israel està representat en el grup dels dotze. Jesús al sentir-se rebutjat pels dirigents d’Israel, ha decidit crear un nou Israel, un grup de dotze líders, però aquests líders son sords i tartamuts. La mateixa crítica que els profetes feien a Israel, ara s’aplica als deixebles. El text descriu un recorregut molt llarg i segurament Marc ens ve a dir que Jesús ha dedicat molt de temps a fi de canviar la mentalitat dels dotze que procedents del judaisme puguin transmetre el seu missatge d’una manera intel·ligible i superar les resistències al missatge.
No s’ha de deixar per alt la menció dels qui porten el sord – mut davant Jesús. Solen passar desapercebudes aquestes figures que en els evangelis són les qui acompanyen cap a Jesús. Apareixen en altres moments de l’evangeli (2,3; 8,22; 9,17;10,13; 10,49). Qui són aquests personatges anònims?. Certament són els qui van comprendre Jesús i es preocupaven del mal paper que feien els seus líders; el van comprendre perquè no aspiraven a cap mena de poder, ni en volien saber res perquè s’havien situat al marge de la societat, alliberant-se del seu poder de seducció, i podien sintonitzar amb aquell que també s’havia automarginat.
Dins el grup de deixebles i també en les nostres comunitats hi ha persones que són clarividents, que són el contrapunt dels qui dins les comunitats, encara que ocupin llocs dirigents, són sorts i tartamuts. El poder i sobretot el poder religiós és molt perillós i crea addicció. En canvi el veritables seguidors de Jesús es mantenen en l’anonimat i, en adonar-se de les necessitats de les persones, ells que no són ni sords ni muts assumeixen el rol de portar els altres cap a Jesús.
La guarició és portada a terme mitjançant l’ús de pràctiques terapèutiques conegudes per les històries de miracles que circulaven en aquella època. El gest guaridor de Jesús es descrit amb gran detall i contrasta amb el miracle de la sirofenícia en que Jesús no fa absolutament res i només parla per anunciar una guarició que ja s’ha acomplert.
La medecina antiga atribuïa a la saliva un poder guaridor. No sempre ha tingut aquest valor positiu. Escopir a un altre es considerava una ofensa (Nm 12,14); el servent del Senyor és menyspreat rebent escopinades (Is 50,6); en la nostra cultura l’acció d’escopir és més aviat negativa. Però el gest de Jesús té un sentit peculiar. Per un jueu la saliva és alè condensat i l’alè té a veure amb l’Esperit. Amb aquest gest, Jesús transmet amb la seva saliva el seu alè/Esperit. Si tenim en compte la semblança del gest de Jesús amb el que fa en la guarició del cec de naixement narrat a l’evangeli de Joan (9,6): escopí a terra va fer fang amb la saliva i el va estendre sobre els ulls del cec veurem que Jesús assumeix el paper de Déu creador al principi del Gènesi (2,7) quan modelà l’home amb pols de la terra.
La guarició del sord – mut és la recreació d’una persona que recupera la seva integritat física i la seva dignitat personal. La guarició del sord – mut posa de manifest que el Regne de Déu es posa en marxa com una nova creació, per això el text diu “Tot ho ha fet bé” recordant el text de Gènesi (1,31) que diu: “Déu veié que tot el que havia fet era bo”
Diumenge 23 durant l’any. 8 de Setembre de 2024
