TRAVESSAR ELS CELS

Comentari a la segona lectura del diumenge 29 durant l’any. B

Seguim llegint a la segona lectura d’aquest diumenge un fragment de la carta als Hebreus (He 4,14-16). Tres versets que permeten dividir en tres parts el petit text. En el primer s’afirma que Jesús és el gran sacerdot; el segon verset parla de Jesús semblat a nosaltres pel fet d’haver estat temptat i en el tercer s’invita a acostar-se al tron de la gràcia per rebre’n els beneficis.

Comença el text dient “Mantinguem ferma la fe que professem”. Quan s’invita a mantenir ferma la fe és que existeix el perill de perdre-la. Efectivament els cristians hebreus lectors de la carta estan passant per un mal moment potser degut les persecucions de les que parla la mateixa carta en el capítol 10: “us convertireu en espectacle per la gent quan sofríeu oprobis i persecucions” (10,33). Una altra causa pot ser una certa desgana que fa que l’autor de la carta els digui que s’han tornat indolents (5,11; 6,12). Els cristians a qui es dirigeix la carta estan decebuts pel que els ofereix el cristianisme i troben a faltar la grandiositat del culte del temple de Jerusalem que ha estat destruït. Per què s’han acabat els sacrificis que durant tant de temps es van oferir a Déu?. L’autor de la carta vol donar resposta i animar a no defallir en la fe cristiana presentant la mort de Jesús a la creu com l’autèntic i definitiu sacrifici, el que realment val la pena.

Alguns estudiosos de les religions expliquen que el temple tenia el seu prototipus en el cel. La religió d’Israel no fou aliena a aquesta convicció i així en el llibre de l’Èxode, referint-se al tabernacle del desert diu: “el lloc on haig d’habitar i tots els seus objectes sagrats feu-los iguals al model que et mostraré” (Ex 25,9). I pel que fa al temple de Jerusalem, quan David entrega a Salomó els planells de l’edifici del temple assegura que totes aquestes coses li vingueren escrites de la mà del Senyor (1Cr 28,11).

Així quan el gran sacerdot, travessant el vel, entrava al sant dels sants, lloc santíssim del temple de Jerusalem el dia de l’expiació, entrava d’una manera simbòlica en el cel. El sant del sant era el lloc simbòlic de la presència de Déu enmig del poble. Jesús és comparat al gran sacerdot en el moment d’entrar en el sant dels sants, però Jesús no travessa ni entra en un cel simbòlic, ni es posa davant la presència simbòlica de Déu sinó que Jesús entra en el cel real i es posa davant la presència real de Déu.

Que hagués travessat els cels no fa de Jesús una persona aliena a la realitat humana. L’autor d’Hebreus ho expressa dient que Jesús fou capaç de compadir-se de les nostres febleses i entre les febleses humanes hi ha la de ser temptat. L’autor coneix la tradició evangèlica de les temptacions de Jesús que no es limiten a les temptacions del desert sinó que anaren acompanyant constantment el camí de Jesús ( Mc 1,53; 8,33; 15,29-32). En Jesús hi, però, una diferència: mai caigué en la temptació i, per tant, no pecà.

En el temple de Jerusalem, abans de la seva destrucció per Nabucodonosor hi havia en el sant dels sants l’arca de l’aliança. L’arca era considerada el tron de Déu. Un text d’Ezequiel resulta il·lustratiu: “La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari … algú em parlava des del santuari i em deia: –Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel” (43,4-7).

Quan el gran sacerdot entrava al sant dels sants s’acostava al tron de Déu. Jesús, en entrar als cels, també ha accedit al tron de Déu, al tron veritable i del que, tal com diu el text, en brollen la compassió, el favor i l’ajuda. El tron ja no és un moble de fusta; és quelcom incomparablement superior, és el tron de la gràcia. Jesús ha fet possible que a aquest tron tothom s’hi pugui acostar.

Diumenge 29 durant l’any. 20 d’Octubre de 2024