BAIXAT I CORONAT
Comentari a la segona lectura del diumenge 27 durant l’any B
A partir d’aquest diumenge i durant 6 diumenges més anirem llegim fragments de la carta als Hebreus. Comencem avui amb uns versets del capítol segon (He 2, 9-11) que parlen de que la “kenosis” o humiliació temporal de Crist no afecta a la seva autèntica grandesa i superioritat sobre els àngels.
La lectura que ens ocupa comença dient: “Però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort”. Aquestes paraules són el colofó de l’exposició que l’autor fa en els versets anteriors. En ells l’autor vol demostrar que el món no ha estat sotmès als àngels sinó a Crist. Els jueus de l’època en que s’escriu el Nou Testament creien que els àngels administraven les nacions del món; membres de la secta de Qumram esperaven que el Messies i el seu regne estarien sotmesos a un arcàngel. L’autor de la carta als hebreus afirma que el món inaugurat per l’adveniment de Crist no estarà sotmès als àngels sinó a un home, l’home Jesús I encara que sembli que en el món l’home no tingui un domini total de la creació, per la fe podem veure i creure que Crist és superior als àngels i, encara que per un moment hagi estat posat per sota d’ells, ara està coronat de glòria i dignitat; els àngels no governaran sobre els homes en el món que s’inaugura amb Crist sinó que estaran sotmesos a l’home Jesús.
“Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la seva mort”. Ens trobem davant el típic esquema d’abaixament – exaltació. És el mateix esquema que Pau presenta en un himne a la carta als Filipencs (2,6-11); en aquesta carta es diu que Jesús “s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom”.
El que ens diu el text de Filipencs i que també és aplicable al text d’Hebreus que ens ocupa és que Crist preexistent té una manera d’existir divina i d’aquesta manera d’existir divina se n’ha despullat. D’aquí ve el concepte teològic de “kenosis” que cal entendre com un buidament, com un abaixament, entrega, renuncia. La “kenosis” està íntimament lligada amb l’encarnació que és un acte lliure on s’intercanvia la figura divina amb la figura humana de l’esclau. Crist s’ha fet igual als homes i el text d’Hebreus és explícit en aquest punt quan diu: “ell no ‘avergonyeix d’anomenar-los germans”. Crist ha abandonat el món de Déu i s’ha rebaixat al nivell dels homes fins arribar al punt més baix de l’abaixament: la mort a la creu. Això s’esdevé no per reparar el pecat dels homes que demana una reparació salvífica sinó que respon a un pla de Déu que tal com diu el text: “Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el qui havia de guiar-los a la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments”.
En recompensa l’humiliat és exaltat, el text d’Hebreus dirà “ ha estat ara coronat de glòria i dignitat”. Aquesta expressió a més de ser una conseqüència d’haver acceptat la mort en creu és una anticipació a la dignitat sacerdotal de Jesús perquè comparar Jesús com un gran sacerdot serà un tema llargament exposat en la carta als Hebreus.
Diumenge 27 durant l’any. 6 d’Octubre de 2024
