Butlletí “El Batec de Càritas” – Juliol 2016

El projecte Feina amb Cor insereix al mercat laboral 2.000 persones

21/07/2016

El projecte acompanya intensivament a persones en atur de llarga durada i amb càrregues familiars

Ja són 2.000 les persones que han trobat feina gràcies al projecte de Càritas Diocesana de Barcelona “Feina amb Cor”. Aquest projecte, situat al barri de la Barceloneta, va obrir les seves portes al desembre de 2013, i des d’aleshores ha treballat incansablement per recolzar els seus participants en la recerca de feina.

La xifra de 2.000 persones inserides posa sobre la taula que l’efectivitat d’aquest programa és alta. I és que el 71% de les persones han trobat feina després de tres mesos des de la finalització del programa.

Feina amb Cor acompanya de manera intensiva i personalitzada a persones que fa temps que no tenen feina, que tenen càrregues familiars i que han extingit la prestació d’atur o estan a punt de fer-ho. En paral·lel, des de Càritas es dóna suport en tot allò que la persona necessita per a què pugui centrar-se en la recerca de feina. 

Cal destacar la importància del binomi feina-cor: fer molta feina amb molt de cor. El suport en la cerca de feina sense cor, no funciona; i el cor sense un acompanyament professional, tampoc. Aquesta filosofia es materialitza amb petits gestos que, si bé poden semblar superflus, són essencials a l’hora d’aconseguir l’èxit laboral. Aquest acompanyament pot anar des de pagar un tint perquè la persona doni la millor imatge possible en una entrevista o bé proporcionar unes sabates adequades pel lloc de treball que ha d’ocupar la persona en qüestió.

Des de Càritas Diocesana de Barcelona estem satisfets de poder brindar esperança a aquells que l’havien perduda i esperem continuar aportant molt de cor perquè les persones trobin feina.

Vídeo dels testimonis de Feina amb Cor:

26/07/2016

El calorós juliol no ha tret als nens del Club Tennis Barcino les ganes de jugar a tennis, nedar a la piscina, anar d’excursió i gaudir de jornades felices  al voltant de l’esport en un club quasi centenari. I els nens de Càritas, convidats pel club, els trobem a les pistes, jugant com qualsevol altre infant. Perquè, en definitiva, els nens sempre són nens. El club valora per sobre de tot elsjocs cooperatius que fomenten la integració i els valors humans. Tots són iguals, tots són nens, i els monitors, joves i amb empenta, els fan gruar faci sol, faci calor. Després els tocarà piscina, on avui es refrescaran dels 31º de calor barcelonina. Després d’un bon dinar, gaudiran d’alguna activitat més assossegada.

Ja fa uns quants anys que el Club Tennis Barcino, entitat esportiva fundada al 1928, convida gentilment a nois i noies de sectors socials desfavorits atesos per Càritas Diocesana de Barcelona. La seva integració en el campus resulta fàcil i gratificant per ambdues parts: pel club perquè compta amb recursos tan materials com educatius que reverteixen positivament en els infants. I els nens i nenes perquè tenen accés a totes aquestes activitats i poden mostrar les seves aptituds o simplement gaudir d’unes bona estona en unes bones instal·lacions.

Durant el descans de l’entrenament de tennis, preguntem als nens i nenes què és el que més els agrada i el que no del campus, i guanya per golejada que els hi agraden els monitors. Després d’unes hores amb ells és fàcil d’entendre: els monitors són joves i tenen la preparació tècnica i, alhora, predisposició personal per atendre a la infància. L’altre tema que els nens i nenes plantegen és el menjar: segurament per uns el menjar no és una necessitat, mentre que d’altres diuen “gràcies a Déu que en tenim”.

I com sempre Càritas Diocesana de Barcelona al costat dels nens i nenes que requereixen la nostra ajuda, en aquest cas gaudint de l’esport.

06/07/2016

La Basílica de Santa Maria del Mar lluïa plena de gom a gom, Càritas convidava als solidaris a escoltar música, i música de la mà de l’Oxford Milenium Orchestra, formada per alumnes i ex-alumnes de la universitat anglesa, acompanyada de l’excel·lència de la violí solista, en Yuan Khong,  i del director David O’Neill. Això passava el dimarts cinc de juliol, començant amb les paraules del Director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, breus però explicites:“És un honor celebrar la solidaritat amb música i dedicar la recaptació a la realització d’un Pou d’aigua a Bolívia que portarà el nom de Teresa Busquets, dona solidaria i tieta seva. L’aigua del pou solidari, tota una expressió de font de vida i d’esperança.” Va continuar amb l’agraïment a l’orquestra, i a Mossèn Pié per acollir, com en d’altres anys, el concert solidari. Del concert cal dir que la violi solista, En Yuan Khong, malgrat la seva joventut, venia acompanyada d’una trajectòria d’excel·lència. Entre moltes altres destaca haver actuat com a solista amb la St.Martin in the Fields, i amb l’Orquestra de Joves de la Unió Europea dirigida per V. Ashkernazy. I no va decebre, ans el contrari, va entusiasmar.

Del director de la Oxford Milenium Orchestra (OMO) fundada el 1999,  D. O’Neill, dir que és el seu setè any com a director, i que amb l’OMO ha visitat entre d’altres ciutats, Praga, Berlin, Oporto. Cal subratllar que sota la seva direcció, l’OMO fomenta un ambient alegre entre els seus integrants. Així ho va constatar el públic reunit a Santa Maria del Mar, on es respirava un ambient de l’alegria que dona la música amb color de solidaritat, marca Càritas.

14/07/2016

Amb motiu de la publicació de l’informe IDESCAT de 30 de juny de 2016, l’adjunta a l’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Mercè Darnell, ha volgut posar una sèrie de reflexions sobre la taula. 

El primer que cal destacar de les dades publicades per l’IDESCAT és que la taxa de risc de pobresa abans de les prestacions socials  (pensions, prestacions atur…) és del 42,1% i baixa al 19%després de les transferències de caràcter social. Aquesta dada posa de relleu la importància que tenen les polítiques socials portades a terme per l’administració i per les entitats com Càritas, que treballem activament per donar les mateixes oportunitats a tothom.

En relació a l’any 2015, les dades ens indiquen que el 19% de la població catalana estava en situació de pobresa relativa. Aquesta dada es situa al 27,9% entre els menors de 16 anys i al12,1% en les persones grans. Entre els infants no ha millorat tant com en la mitja general.

Encara que la pobresa relativa ha disminuït quasi dos punts respecte a 2014 cal tenir present que també ha baixat la renda mediana dels catalans en 100€, cosa que demostra que malgrat disminuir la pobresa relativa, cal ser més pobre per ser pobre. Les persones que ara es troben entre els 9.667€ i els 9.747€ eren pobres l’any passat, però ara ja no es contemplen en el càlcul. Per això, per exemple, entre la gent gran ha millorat la pobresa relativa tot i tenir les pensions congelades des de l’any 2010.

També destaca la pobresa severa. Les persones que tenen ingressos inferiors al 40% de la renda mediana són el 10,6%, i al 2013 eren del 9,1%. La Taula del Tercer Sector Social, entitat de la que Càritas forma part, ha indicat que si bé la taxa de pobresa ha disminuït en un 1,9% respecte el 2014, no podem abaixar els braços. La infància és el col·lectiu que més ens ha de preocupar perquè la seva taxa de pobresa és més alta que fa dos anys, i és el col·lectiu que menys es queixa de la societat.

A més durant el passat 2015, el 62,6% de les llars van rebre alguna prestació i aquesta dada ha disminuït un 6,8% respecte a l’any anterior (1.850.000 llars) Han disminuït especialment les que han rebut prestacions d’atur, del 43,2% de 2014 al 38,5% del 2015.

Al nostre entendre, aquesta pobresa no només cal analitzar-la a nivell econòmic tenint present els ingressos, sinó que cal tenir en compte les despeses familiars i l’augment del cost del lloguer, els subministraments, etc. També altres factors com la feblesa de les relacions socials i familiars, les dificultats per tenir feina i que sigui digne, l’empitjorament de la salut emocional per l’angoixa que suposa sobreviure amb ingressos precaris, entre d’altres factors.

Des de Càritas, més enllà d’ajudar econòmicament les famílies, promovem les capacitats de les persones i volem que aquestes puguin integrar-se en la societat i ser autònomes. Cal que valors com la participació, la reciprocitat i la solidaritat estiguin presents en el seu desenvolupament personal, i des de Càritas volem que això sigui una realitat impulsant tots els projectes que realitzem.

En situacions com aquesta, la feina és clau per reflotar la vida d’una persona. Hem constatat que tenir feina ja no és garantia per sortir de la pobresa, i esmercem molts esforços perquè totes aquelles persones en edat de treballar que així ho vulguin puguin trobar feina gràcies al projecte“Feina amb Cor”.

Així doncs, des de la nostra entitat som conscients de la situació difícil per la que passen moltes famílies de la nostra diòcesi. Malgrat tot, no perdem l’esperança, i nedem a contracorrent per corregir aquestes dades i fer que el pessimisme es converteixi en optimisme, i que allò que sembla impossible sigui possible.

juliol 2016

Mercè Darnell