Càritas avisa que el treball precari fa emmalaltir
SOCIETAT
BARCELONA – 25 gener 2018. EL PUNT/AVUI
Un informe evidencia que l’atur i les feinessensecondicions fan que les persones se sentin invisibles, desprotegides i explotades
Càritas avisa que el treballprecari fa emmalaltir Foto: Arxiu.
SÒNIA PAU – BARCELONA
“Estemsortint de la crisi per la porta del darrere.” És una de les afirmacions que va ferahir el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, en la presentació de l’informe Vides precàries on, ambdades i testimonisdirectes, l’entitatmostracom la crisieconòmica i la reforma laboral de l’any 2012 han conduït a un empitjorament de les condicionslaborals. L’informe denuncia “situacionsinjustes que passendesapercebudes per a la resta de la societat”: 35 testimonis expliquen que continuentreballant, malgrat cobrar sous de misèria, per, com a mínim, pagar el lloguer, o que tenenproblemes de salutcom ara estrès i cansamentgreu.
“La meva por ésveure’m al carrer. És la gran por, més que veure la nevera buida”, relata un testimoni. “He arribat a sentir que pesa més el cansament emocional que el físic”, diu un altre, i “et sents culpable, però no és culpa teva. Ésmolt difícil mantenir-te amb el capclar […]”, un tercer. Càritasrecull casos d’estrèscontinuat que deriven en ansietat i en depressió.
Tot i que l’ocupació va augmentar un 3% a Catalunya a finals de l’anypassat, la taxad’aturés del 12,5%, un 26% dels contractes és de set o menysdies i un 91% dels contractes signats al novembre van ser temporals. Una precarietat que fa que un 12% delstreballadorssiguin pobres (menys de 837 euros al mes), una xifra que puja al 16% entre les persones ateses per Càritas. “La precarietat laboral és una realitat que no enspodempermetre i que acaba afectanttotselsàmbits de la vida”, va insistir Busquets.
Invisibles, atrapades
En la mateixalínia, la capd’anàlisi social i incidència de Càritas, Miriam Feu, va avisar que les persones que treballen en precari “se senten invisibles, desprotegides, explotades i atrapades”. “No existeixo per a la Seguretat Social ni per a res”, diu un testimoni que treballa en negre i que no té dret a capprestació. “He anat a treballarambfebre, perquè, si no hi vaig, no cobro”, es queixa un altre. Són casos d’invisibilitat i de desprotecció. A més de viureambinseguretat (por de perdre la feina o l’habitatge) i desprotecció (por de posar-se malalt o envellir), totplegat fa difícil plantejar-se un projecte vital, coincideixenelstestimonis. “Són persones atrapades i no poden prendredecisions de la vida quotidianacom ara ferformació o tenirfills”, va advertir Feu.
Algunespropostes de Càritas per a un treballdecentsón: un salarimíniminterprofessional de mil euros, una reforma laboral que combini les necessitats de l’empresa i elsdretsdelstreballadors, un ràpiddesplegament de la renda garantida de ciutadania i trencar el cercle que vincula el treball i la residència legal.
LA FRASE
La feina continua perdent la sevacapacitat de fer que la persona millori. No és un ascensor social
Salvador Busquets
DIRECTOR DE CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA
