La companyia dels voluntaris salva vides
SOCIETAT. EL PUNT/ AVUI
29 setembre 2016
OPINIÓ
YOLANDA PORTERO NÚRIA COMAS
L’aïllament social pot provocar en la gent gran una mort prematura
Són cada vegada més les iniciatives que es posen en marxa per tal que les persones grans continuïn denvolupant-se, gaudint del seu temps de lleure i estant implicades en el seu entorn. Sens dubte, és una tendència que respon a un canvi progressiu de la manera d’entendre el rol que han de tenir les persones grans en la societat, així com al fet que cada vegada hi ha més gent gran que gaudeix d’una millor qualitat de vida.
Però és innegable que fer-se gran vol dir també anar per dent la xarxa familiar i social, veure deteriorada la salut, patir limitacions funcionals i, molt sovint, precarietat econòmica. A això cal afegir-hi les dificultats de viure en un entorn en què les maneres de relacionar-se estan en profunda transformació. Davant de tot plegat, resulta difícil per a moltes persones grans mantenir-se autònomes i vinculades al món que les envolta.
Justament els vincles personals són prioritaris per mantenir i incrementar una bona qualitat de vida entre la gent gran, aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Envelliment actiu i persones en situació d’aïllament, promogut per la Fundació Cuberes Donlo i realitzat per la Fundació Pere Tarrés i presentat aquesta setmana. Altres investigadors com James Lubben, catedràtic del Boston College, asseguren que l’aïllament social té efectes tan nocius en la gent gran que pot provocar fins i tot una mort prematura. Al nostre país existeixen moltes iniciatives comunitàries que pretenen combatre l’aïllament i l’exclusió social de les persones grans a través del voluntariat. Els vincles amb les persones voluntàries milloren la salut emocional i la sensació de seguretat, alhora que representen la possibilitat de reconnectar amb el món exterior i una porta d’entrada a noves activitats i relacions.
A més, es dóna la circumstància que moltes de les persones voluntàries d’aquests programes són també persones grans. Sovint es tracta de persones properes a l’entorn de l’edat de jubilació o de disminució de responsabilitats familiars. A banda de ser un espai de contribució social, el voluntariat representa la possibilitat de mantenir-se actiu, desenvolupar les pròpies capacitats i prendre el relleu de les generacions més grans.
Avui que es commemora el Dia de la Gent Gran també celebrem la valuosa, i sovint desconeguda, aportació que fan aquestes persones voluntàries a la qualitat de vida de les persones grans. Alhora, és una magnífica oportunitat que tenim com a societat per valorar i potenciar les capacitats de les persones grans.
Núria Comas pertany a la Fundació Pere Tarrés i Yolanda Portero, a la Fundació Cuberes Donlo.
