EL BANQUET DEL REGNE DE DÉU

Comentari a l’evangeli de la Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. C

Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge, festivitat del Cos i la Sang del Senyor, el relat de la multiplicació dels pans i els peixos en la versió que presenta l’evangeli de Lluc (Lc 9,9-17). És un relat que és present en tots quatre evangelis i en Marc i Mateu per partida doble (Mc 6,30-34; 8,1-10 Mt 14,13-21; 15,32-39; Jn 6,1-15). Les variants que s’observen amb la lectura dels diferents relats fan pensar en diferents tradicions que ens han fet arribar un episodi que té un eix vertebrador comú en tots ells. Pel que fa a la narració que ens ocupa, la de Lluc, es tracta d’un text que depèn de la primera versió de Marc (6,30-44) complementat amb elements propis de Lluc.

Amb tot, a més dels materials i tradicions que nodreixen el relat de Lluc, no es pot passar per alt el ressò del passatge del Segon llibre dels Reis (4,42-44) on un personatge anomenat Baal Xalixà ofereix al profeta Eliseu vint pans de civada. El profeta ordena repartir-los malgrat l’objecció de no poder alimentar cent persones amb cinc pans. El profeta insisteix que en mengin perquè diu el Senyor: menjaran i en sobrarà. La relació amb el passatge de l’Antic Testament mostra la personalitat profètica de Jesús.

Si ens fixem en la narració ens adonarem que el text comença dient: “Quan tornaren els apòstols”. D’on tornen? De la missió a que han estat enviats i que Lluc recull en el mateix capítol 9 en els versets 1-6. Els deixebles tornen i expliquen a Jesús els detalls de la seva missió. Entremig de la missió dels deixebles i el seu retorn trobem uns versets (7-9) que exposen les preocupacions d’Herodes. Narrativament sembla que aquests versets no encaixin però en ells hi ha una pregunta clau: “Aquest de qui sento explicar tals històries, qui diantre deu ser?”

Els materials de tradició que Lluc incorpora en el seu relat no contenen cap títol aplicat a Jesús, però tal com està redactat el text, el prodigi està explícitament relacionat amb la proclamació del Regne de Déu. La idea de l’abundància que apareix al final del relat i que és una de les característiques que defineixen la realitat del Regne de Déu unit al fet que Jesús parla del Regne de Déu als qui han anat darrere d’Ell defineixen Jesús com la gran manifestació de la Paraula, de l’activitat i de la presència creadora de Déu. És molt significatiu que el primer episodi que segueix a la pregunta d’Herodes sigui una de les actuacions de Jesús que el defineixen com més endavant farà Lluc en la segona part de la seva obra, el llibre dels Fets dels Apòstols com “l’home que Déu havia acreditat plenament davant vostre amb miracles, prodigis i altres fets significatius que va realitzar per mitjà d’Ell entre vosaltres com sabeu perfectament” (Ac 2,22). Ben segur que entre el poble hi havia coneixement dels grans banquets que organitzava el rei Herodes, desmesurats per la quantitat de menjar i la gran concurrència d’invitats (Mc 6,21). Lluc hi contraposa el Banquet del Regne de Déu on sobren dotze cistelles de menjar i els convidats superen els cinc mil.

És de suposar que Jesús va menjar diverses vegades amb els seus deixebles anticipant d’aquesta manera l’adveniment del Regne de Déu. Aquest és imaginat com un banquet (Lc 13,29; 14,15; 22,30) en consonància amb el banquet que Déu prepara per tots els pobles signe de l’establiment dels temps messiànics tal com diu el profeta Isaïes (25,6). Tant el menjar de la multiplicació dels pans com la institució de l’eucaristia tenen aquest to de presència del Regne de Déu que ha començat però que ha de venir del tot. Els verbs prengué, alçà (els ulls al cel) partí i donà que trobem tant en el relat de la multiplicació dels pans com la institució de l’eucaristia mostren la influencia de les litúrgies eucarístiques de les primeres comunitats cristianes.

Festivitat del Cos i la Sang del Senyor 22 de Juny de 2025.