ELS ANIVERSARIS, EL TACTE DEL JADE O APRENDRE UN OFICI, ELS PENSAMENTS, ADVERTIMENTS DAVANT LA BEGUDA
ELS ANIVERSARIS
La vida de cada dia no es aquest stress esgotador ni aquest anar esclavitzat al rellotge o l’obsessió de la perfecció en la feina i molt d’altres aspectes que cada lectora com lectora poden pensar i explicar perquè ho viuen personalment, ho noten en les altres persones. La vida de cada dia és viure des de l’interior d’un mateix: la pau, la tranquil·litat, el relax, el silenci, l’equilibració a fi de fer millor la tasca corresponent.
Estem en un moment de la nostra societat de moltes tensions externes. Una d’elles serà votar el dia 20 de febrer. Cada persona farà el que cregui millor. Les altres tensions com a fruit, per bé que hagi passat més d’un mes, del tsunami. Però també hi ha d’altres conflictes tensionals que la premsa, la TV no ens en parla. No tota la vida es redueix al que ens presenta la pantalla petita que la mitjana és de unes tres hores diàries per persona. La TV és la font més estesa d’informació i certament no la més adequada ni correcta. Sabem que les informacions són producte de venda o d’interessos ideològics.
Malgrat tot, podem aprendre moltes coses si observem bé les informacions.
En plena guerra, després de maretrèmols, després de morts de persones estimades, després de desgràcies, sempre vèiem que els vius continuen la seva vida. Hi ha celebració de casaments perquè la gent continua estimant-se i l’amor és la vida. Hi ha naixements perquè la vida també es genera per l’amor. La premsa no ens parlarà del amor humà madur, de generositat, del sacrifici i renúncia. Ara bé, ni “salsa rosa” ni “de dónde vienes corazón” ni “la hora de la verdad” i d’altres no són lliçons de què és estimar sinó tot el contrari. El diner està darrera tot això com la morbositat.
Els aniversaris o les onomàstiques o qualsevol altre moment significatiu que no cal que ens ho indiqui el “Corte Inglés”, com el dia de sant Valentí, són moments de celebracions de l’amor, de l’estimació, de la vida, de l’afecte mutu.
Per viure la vida celebrant-la ens cal anar contra corrent en la societat d’avui on el consum està a l’ordre del dia. Tot és compra, àdhuc l’amor com la morbositat. On la premsa de forma molt exclusiva ens mostra tragèdies, accidents.
Intentem fer festiva la vida. No moltes coses, sinó poca cosa però que sigui ben valorada i significativa.
Bons aniversaris de natalici o onomàstiques.
EL TACTE DEL JADE O APRENDRE UN OFICI
Un jove, com tants d’avui dia, en la antiga Xina volia fer-se joier.
Un dia va presentar-se per aprendre l’ofici a un mestre joier i li va suplicar que li’n ensenyés. El mestre va estar d’acord. Li va posar una pedra de jade a la ma i li va dir: “Tanca la mà. No l’obris durant un any”.
Com és lògic i evident, el jove aprenent d’ofici de joier no li va ser gens fàcil mantenir la mà així durant tot un any, però ho va aconseguir. Va superar les bromes d’amics i coneguts. No la va deixar ni de dia ni de nit. En fi, tot un èxit de constància, perseverança. Però, n’aprenia?
Passat a l’any se’n torna a veure el mestre joier. I molt delicadament li diu al mestre: Ja torno ser aquí. El mestre li fa obrir la mà i ell l’obre. Els dits li feien un xic de mal. I li torna la pedra.
El mestre es va posar content. Ell, el jove aprenent , en cap moment va manifestar la seva disconformitat d’haver estat així durant tot un any. Es va aguantar. No volia perdre el lloc de treball, com és lògic.
Li diu: “Mestre, la primera lliçó ha estat dura. Però, ja podeu ensenyar-me l’ofici?”.
El Mestre, en silenci, agafant una altra pedra li anava a posar a la mà, però, el jove aprenent, va saltar de seguida: ”No, ja n’hi ha prou amb un any,. No vull fer-ho un altre any”.
El mestre, seguint els seus criteris, va insistir i molt.
I l’aprenent rondinant va obrir la mà.
I va posar-li la pedra a la mà i li va estrènyer ben forta.
El jove aprenent enfadat va tancar la mà i de cop exclama i sense dubte:
“Però això no és jade…”
I el Mestre li va respondre: “Ja has acabar l’aprenentatge”
Ara, a treballar….
Constància, perseverança, esperit de domini, disciplina, sacrifici…i obediència són valors que hom no s’ensenyen ni es conreen, probablement, a la infantesa i a l’adolescència….
ELS PENSAMENTS
La nostra fantasia és com un molí o una màquina de triturar, com pot ser un thermomix. El problema no és l’aparell o la fantasia que sempre funciona, sinó el material que hi posem. Segons el material ens sortirà un bon paté o una altra cosa. El paté serà per als altres. El tastaran. Donarà bon gust al paladar. Els convidats en seran contents. I sempre el recordaran. I quan tornin a casa, esperaran de nou aquell paté que tant els va agradar.
Però si no hi posem res o material dolent, la màquina triturarà matèria dolenta, destructiva i els altres en tindran un mal record. I hom pot fer mal.
Per això hem de tenir curar dels nostres pensaments.
Perquè els pensaments es tornaran paraules.
I haurem de tenir curar de les nostres paraules
perquè es tornaran actes.
Haurem de tenir cura dels nostres actes
perquè els actes es tornen costums o hàbits.
Haurem de tenir curar dels costums o hàbits
perquè es convertiran en el nostre caràcter o personalitat
Haurem de tenir curar del nostre caràcter o personalitat
perquè forjarà el nostre destí.
I el destí serà la Vida de cadascú.
Per tant, d’aquí la gran importància de tenir curar dels nostres pensaments que ha de triturar la nostra intel·ligència. S’hi posem pensaments bons, positius, constructius, el costat bo de les coses, el paté tindrà bon gust i agradable per als altres.
I encara farem un pas més, tenint en compte una idea de Gandhi:
“No diguis sempre el que penses o sents, però sí que has de pensar abans i bé el que
vas a dir”.
Això és tenir cura de la salud mental o de la vida personal.
ADVERTIMENTS DAVANT LA BEGUDA
Moltes persones creuen, i n’estan convençudes, que el beure clarifica les idees. Com també sense beure es clarifiquen de la mateixa forma que bevent.
Per tant, un gotet de vi o un bon cava en els moments adequats són ben sans i afavoreixen la salut mental. Sempre amb un criteri per tenir en compte la salut del cos, la salut de la ment i la salut espiritual
Si voleu, es pot dir d’una altra forma: La beguda ha d’estar en funció de la persona i no a l’inrevés. Un ha de poder dir: “Ara no bec, i no beu”. “Ara no fumo, i no fuma.” Poder saber dir prou. Sentir-se lliure davant un hàbit. Saber controlar el molí o la màquina mental.
Però la realitat a vegades n’és una altra. Addicció a la beguda o a altres coses. Per això, per bé que de forma un xic còmica, anem a veure conseqüències sobre el consum d’alcohol o esperit de vi.
Podrem titular-lo ADVERTIMENTS
El consum d’alcohol és la causa principal de ballar com un idiota.
El consum d’alcohol pot portar-te a creure que ets irresistible.
El consum d’alcohol pot facilitar-te pel·lícules de terror gratis
El consum d’alcohol pot portar-te a pensar que ets superman o superwoman.
El consum d’alcohol pot portar-te a pensar que ets invisible.
El consum d’alcohol por fer-te pensar que ets cinturó negre en kàrate
El consum d’alcohol ajuda a baixar de pes, però en el cervell.
El consum d’alcohol pot provocar embaràs
El consum d’alcohol pot fer-te creure que t’alliberes dels teus problemes
El consum d’alcohol pot fer-te creure que ets feliç
El consum d’alcohol por fer-te creure que conqueriràs la noia o el noi ideal
El consum d’alcohol pot fer-te creu que ets una princesa
El consum d’alcohol destrueix la teva vida i la dels altres.
El consum de……….. destrueix………..
I la teva salut mental minva poc a poc…. i deixes de ser tu.
Controla bé la màquina mental a fi de controlar les addiccions.
Posa-hi amb entusiasme, constància i humor, pensaments positius i constructius.
