Els impossibles
He llegit en un lloc aquesta frase: “Com que no sabíem que era imposible, ho vam fer”.
Avui dia, en una societat tan competititva i tan violenta sembla ser que únicament lluitant de forma competitiva i violenta es poden aconseguir les coses, les metes o els objectius. Hi ha una pel·lícula que té com a títol: “L’executiu agressiu”.
Convé, per tant, en la nostra societat fer quelcom que no és massa normal, per bé que sigui de caixò: Pensar, però pensar seriosament i de forma acurada.
Abans de fer les coses s’han de pensar; és cert. Però pensar no vol dir no fer-les sinó mirar totes les possibilitats juntament amb les dificultats que poden presentar.
Però hi ha frases dels adolescents, que a més de ser molt còmodes, amaguen la manca de valentia: “Perquè em desanimes? Si em dius que em costarà, no cal que ho faci ja” li diu al pare o al professor. “No val la pena començar una cosa que sé que no hi arribarré mai”. L’adolescent que parla aixì, té poca confiança en si mateix/a i no té massa autoestima.
Quan ens trobem amb un o una adolescent d’aquesta mena, convé, certament, sé prudent, a fi que pugui fer el que li toca fer. Perquè frases així, també amaguen molta comoditat i ganes de no fer el que s’ha de fer. És allò de “no facis ara el que pots fer després” i, aleshores, mai es fa.
Per tant, els impossibles ordinaris: aprendre a l’escola, fer-se el llit, ajudar a casa, buscar feina, respectar els altres, ser responsable, ser educat, ser amable, ser agraït, ser servicial…. aquests impossibles han d’anar contra “Sóc així”, “no puc canviar”.
Llavors, no hi ha altre remei que ajudar a fer-se servir del martell (la voluntat) i l’escarpell (impossibles; petits objectius; metes preconcebudes) perquè el marbre (temperament) vagi modificant-se i aconseguir els impossibles: una escultura ben feta (una forta personalitat o caràcter).
I com sempre, fer servir martell i escarpell vol dir que el mestre o la mestre, el pare i la mare han de saber-los fer també servir. No vol dir això que siguin perfectes, però l’exemple ha d’anar pel davant.
Per tant, podem saber que una cosa és impossible, però hem de provar fer-la possible en tot el que depén de cadascú..
