La força motriu de C.I.M.: els voluntaris
Càritas Interparroquial de Mataró (C.I.M), es va crear el 1968 amb la idea de coordinar els esforços que Càritas Parroquials del Arxiprestat de Matarórealitzava en cada parròquia de la Ciutat. Es tractava de canalitzar aquesta energia solidaria per fer-la més eficaç. Si hem de buscar un símil gràfic, diríem que cada parròquia volia aixecar la llosa de la pobresa i de les necessitats amb elseu esforç individual.El C.I.M. significavaconcentrar la força de tots els voluntaris de les parròquies en una sola palanca per moure la llosa. Es creava la gran força motriu de la màquina solidaria que representa el C.I.M.
El C.I.M. ha anat creixent al llarg dels anys a mesura que anava assolint més projectes i entrava en camps més específics: residència d’avis, lleure solidari, formació, etcètera. Càritas Mataró, continuant amb el símil, avui dia és una gran màquinaben greixada pel seu ideari,però molt complexa en el seu funcionament, amb moltes palanques per a moure: unes de petites que fan anar petits mecanismes i d’altres grans i feixugues que dotzenes de voluntaris cada dia tiben amb el seu esforç i dedicació per a donar moviment al gran objectiu solidari. Dins la màquina, hi ha circuits de connexió i control vitals i imprescindibles: són el professionals que treballen a Càritas. Uns i altres mouen C.I.M.
Els voluntaris representen la única i decisiva energia de Càritas, sense ells no hi ha força motriu, no hi ha Càritas. Però els voluntaris no són només energia, tenen rostre i ànima. A part de aixecar la llosa de la pobresa, acullen i ajuden a les persones que busquen suport. Un dia un voluntari que m’explicava la seva tasca d’acolliment, em va dir «I si no puc fer res per ajudar-lo, l’abraço» Aquest escalf tan necessari i important no el pot donar cap ens per ell mateix, això és cosa del batec del cor delsvoluntaris.
Avui donen la seva força a C.I.M. entre 250 i 300 voluntaris/es.Aquestes persones anònimes dediquen a Càritas part del seu tempsfent tota classe de tasques, des de les més simples i quotidianes a les més tècniques i complexes. Tots són importants, vitals.—Joan Comellas
