Quan, on, qui i què!
DIRECTORS DE C.I.M.
FÈLIX FELIU I QUINTANA
Director de: 1968 a 1987; de 1990 a 1998 i de 2002 a 2008.
Va néixer a Mataró el 12 d’abril de 1929. Casat amb Angelina Canaleta, té quatre fills, nou néts i un besnét. És corredor d’assegurances des de 1978 i ha dedicat gran part de la seva vida a Càritas.
Va ser un dels fundadors de CIM i el seu primer director. Amb els diferents mandats suma 33 anys en aquest càrrec.
JORDI LLORET MAGADALENA
Director de: 1987 a 1990
Va néixer a Arenys però està arrelat a Mataró. És advocat, està casat i té set fills.
Té molts bon records de l’església de Mataró i de tota la gent de Càritas. Ens diu que no hi afegim res més.
ANNA M. VIDAL I CARDONA
Directora de: 1998 a 2002
És doctora en Dret 2007; mediadora familiar acreditada des de 2002; assessora jurídica de l’Associació Organització d’ Immigrants de Mali; responsable en matèria d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Mataró; compagina l’exercici de la advocacia amb la docència; escriu i col·labora en diverses publicacions i mitjans de comunicació i és assessora jurídica de Càritas amb qui col·labora des de 1992.
ANTONI VILÀ
I ALSINA
Director des de 2008 a 2018
Va néixer a Mataró el 1937; va estudiar Comerç i Tenidoria de Llibres; ha treballat sempre com a comptable i director administratiu. És vidu des de fa 9 anys i des d’aleshores es dedica al servei de les persones.
A part de director de CIM, és vicepresident de Foment Mataroní; tresorer d’Aules Senior; membre del COPAM i col•labora amb Mataró Ràdio.
JOAN RADÓ PUNSOLA
Director de 2018
Va néixer a Mataró el 13 de gener de 1950, encara que sempre ha dit que ell és de Llavaneres, on visqué fins als 30 anys. Cursà el batxillerat a l’institut de Mataró entre el 1960 i el 1968, després es llicencià en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Ha dedicat tota la seva vida professional a l’ensenyament de les matemàtiques en diferents escoles i instituts (GEM, el curs 1975-76, Institut Damià Campeny, el 1976-77, Institut Alexandre Satorras, del 1977 fins al 1979, Institut d’Arenys de Mar, del 1979 fins al 1983, Institut Damià Campeny, del 1983 fins al 2011), on també ha exercit diferents càrrecs de gestió i coordinació.
L’any 2011, després de jubilar-se, entrà al món del voluntariat a Càritas Interparroquial de Mataró. Des de llavors, ha estat responsable a l’àrea de Formació del CIM, fins al novembre de 2018 en què ha estat nomenat director.
HISTÒRIA BREU
L’any 1968, impulsat per Càritas Diocesana de Barcelona i pels Rectors de les parròquies de Mataró, neix Càritas Interparroquial de Mataró (c.i.m.) amb la finalitat d’oferir a les Càritas de cada parròquia uns serveis professionals i especialitzats comuns, que d’altra manera eren difícils d’obtenir.
A la dècada dels seixanta hi havia una gran sensibilitat envers els problemes de la marginació. Sobretot a l’entorn del tema dels immigrants, tant per les dificultats econòmiques que obligàven a moltes persones a marxar de la seva terra d’orígen, com per la problemàtica social que comporta incorporar-se a una nova societat, a una nova cultura i a un nou sistema de treball.
El pas, difícil i arriscat, es podia resumir dient que s’abandonava l’entorn propi, conegut, protector de la persona, per a passar a una altre ambient, sovint hostil, amb noves situacions i nous reptes. De tot això se’n va fer ressò un grup de gent, provinent en general d’organitzacions vinculades amb l’església local. Aquest grup va proposar la creació d’una entitat que donés resposta a aquella problemàtica, constituïnt-se definitivament el 20 d’abril de 1966, amb el nom d‘”Organisme Local d’Immigració”, O.L.I.. En la seva organització hi van col·laborar els rectors de totes les parròquies de Mataró i una representació de grups de laics interessats. Segons el document de constitució, la seva finalitat era, d’una banda, facilitar als immigrants una ajuda i una orientació, i per una altra, sensibilitzar els ciutadans per a que prenguéssin consciència del problema i adoptéssin una actitud positiva enfront del mateix. De fet, la iniciativa no va acabar de reeixir.
Uns mesos més tard, en veure’s les Càritas de las parròquies depassades per la problemàtica que se’ls presentava -ja que en molts casos no eren suficients ni tal vegada adequades les ajudes puntuals- es va creure oportú reorientar l’acció assistencial aprofitant els recursos que la societat oferia, ja fos a través d’organismes oficials o d’entitats privades. Es va pensar que, amb un esforç comú, seria més fàcil accedir a aquests recursos comunitaris.
Així doncs, tot intentant recuperar l’esperit i la finalitat de l’esmentat O.L.I., va sorgir la idea de la constitució de Càritas de Mataró,el setembre de 1968.
Els estatuts van ser aprovats pels rectors de les parròquies de Mataró, així com després – el 22 de febrer de 1969- per l’aleshores Arquebisbe de Barcelona, Mns. Marcelo González Martín.
