JEREMIES I EL REGNE DEL NORD
Comentari a la primera lectura del diumenge 30 durant l’any. B
Un oracle del profeta Jeremies dirigit al regne d’Israel, el regne del nord el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 31,7-9).
Jeremies nasqué vers el 650aC en el si d’una família sacerdotal a Anatot, un poble que dista una hora de Jerusalem. L’any tretze del regnat de Josies, rei de Judà (Jr 1,2), això seria pels vols del 626aC quan tindria aproximadament 20 anys, fou cridat per Déu al ministeri de profeta. Jeremies visqué uns temps políticament complicats. L’imperi assiri que havia estat el causant de la invasió del regne del nord entrà en declivi i el domini babilònic començà a fer-se sentir acabant amb dues deportacions.
La vida de Jeremies es pot repartir en quatre etapes: la primera s’escau entre el 627aC i el 609aC sota el regnat de Josies; la segona sota el regnat del rei Joiaquim (609aC – 598aC); la tercera sota Sedecies (597aC – 587aC) i la quarta sota el domini babilònic. Pel que fa al text que comentem la primera etapa és la que ens importa.
Aprofitant la decadència de l’imperi assiri, el rei Josies emprengué una reforma religiosa i política que començà el 632aC i acabà el 622aC amb el descobriment del llibre de la Llei coincident en gran part amb el nostre Deuteronomi. L’intent de Josies era unificar tot el territori d’Israel unint els regnes del nord i del sud. Alguns comentaristes sostenen que Jeremies s’oposà a aquesta reforma, però són més els que defensen que el profeta la veiés amb bons ulls. La lluita contra la idolatria i el sincretisme era el compliment dels seus desitjos més profunds de tal manera que és possible que no tant sols la veiés bé sinó que col·laborà en la seva implantació.
L’oracle que llegim avui va dirigit, com hem dit abans, al regne del nord i cal situar-lo en la primera etapa de la vida del profeta. Pot anar be recordar la problemàtica religiosa i humana dels destinataris de l’oracle. El regne del nord va ser sempre addicte als cultes cananeus. Això implicava l’abandonament del Déu d’Israel. Des del punt de vista humà la situació estava marcada per un profund desànim. Es mantenia ben viu el record dels deportats l’any 720aC; ciutats despoblades, economia precària i manca de coherència política. En l’oracle que llegim predomina una gran sensibilitat humana, una gran dosi d’esperança i un missatge de salvació perquè retornaran els exiliats en unes condicions immillorables.
L’oracle descriu una marxa triomfal pel desert i això és motiu d’alegria pels repatriats perquè el Senyor ha portat la salvació al seu poble. Són freqüents en l’Escriptura les invitacions a lloar amb alegria les gestes alliberadores del Senyor (Is 12,6; 40,9-10; 44,23; Sl 47,2; 68,33-36; 95,1-2; 96,1-2; 98,1).
La resta d’Israel és el que ha quedat desprès de les destrosses comeses pels assiris, però també aquella comunitat que s’ha mantingut fidel al Senyor.
“Portats del país del nord, aplegats des de l’extrem de la terra” es refereix a Assíria on foren portats captius els habitants del regne del nord.
En la caravana hi haurà cecs i coixos, embarassades i parteres. Són gent dèbil però la seva presència emfasitza el poder del Senyor i la grandesa de la seva bondat. La presència de cecs i coixos contrasta amb el passatge de l’Escriptura que diu que cecs i coixos no entraran al temple del Senyor (2 Sa 5,8). Aquí no són exclosos sinó totalment integrats en el poble alliberat.
“Vindran tot plorant”, una tristesa que es converteix en alegria quan s’experimenten les condicions del retorn. Clara sintonia amb el salm 126.
Les condicions físiques del primer èxode foren molt dures. Allà brollà aigua de la roca ( Ex 17,1-7; Nm 20,1-13) per apaivagar momentàniament la set, aquí rius abundants acompanyen tot el camí que és pla i sense entrebancs. Tot plegat vol expressar la preocupació generosa de Déu que és qualificada de paternal. La paternitat de Déu defineix la relació de Déu amb Israel com una relació d’intimitat, de protecció i de confiança.
Diumenge 30 durant l’any. 27 d’Octubre de 2024
