|

Justos i impius

Comentari a la primera lectura del diumenge 13 durant l’any. B

En els primers capítols del llibre del llibre de la Saviesa (1-5) hi apareix una forta preocupació per la situació en que es troben els justos i els impius. Això es pot explicar perquè l’autor d’aquest llibre escrit el segle I aC. es dirigeix als jueus que vivien a la diàspora sobretot a Alexandria. Alguns d’ells en entrar en contacte amb les influències de l’hel·lenisme i la nova cultura grega se’n reien de la fe dels jueus que es mantenien fidels a les tradicions i a la religió jueva; el llibre els anomena impius. Els israelites fidels eren malvistos pels impius fins arribar al punt de ser perseguits.

De la lectura dels capítols 1-5 es pot deduir la situació dels justos i dels impius tal com l’entén l’autor del llibre de la Saviesa. Els justos estan destinats a la immortalitat. L’autor de Sv parla d’immortalitat i no de resurrecció degut a la influència de l’hel·lenisme. El terme resurrecció correspon a un concepte propi de la teologia jueva i resulta incomprensible per l’hel·lenisme (Ac 17,32). Contràriament els impius són uns apòstates que s’han deixat seduir per la influència de l’hel·lenisme i han abandonat les creences i les pràctiques del judaisme. Pensant que més enllà de la mort no hi ha res més, s’han lliurat a una vida de plaer i disbauxa intentant gaudir el màxim del moment present. Conseqüència del seu comportament el que els espera és la mort. La contraposició entre justos i impius li servirà a l’autor per exposar la seva doctrina sobre la immortalitat.

En el text de la primera lectura que llegim avui (Sv 1,13-15; 2,23-25) l’autor fa una reflexió sobre la realitat de la mort i ho fa tenint present el relat de Gènesi (Gn 1-3) sobre la creació i la caiguda de l’home i la dona al paradís. Allí hi descobreix el germen de la novetat del seu ensenyament

L’Antic Testament era en temps de l’autor del llibre de la Saviesa la part més important del llegat religiós i literari de la tradició en la que vivia el poble jueu. L’autor se’n val per l’exposició dels seus ensenyaments i confirma allò del que n’està convençut amb el que diuen els llibres de la Llei i els profetes.

En el nostre text hi trobem dues afirmacions importants: El projecte creador de Déu és un projecte de vida on no hi té cabuda la mort. Així, tant en crear els animals (Gn 1,22), com en crear l’home i la dona (28), Déu els diu: “sigueu fecunds i multipliqueu-vos”. Dona la benedicció (28) a l’home i la dona, que cal entendre com una empremta de vida.

La mort – i aquesta és la segona afirmació – ha entrat en tot cas com un element extern al projecte creador de Déu que no ha creat la mort. El pensament de l’autor de Sav el trobem en l’apocalíptica: el llibre de Baruc diu: “Adam va ser el primer a pecar i va portar la mort sobre els que encara no existien” (2 Bar 54,15). Més endavant Pau fa seu també aquest pensament quan a la carta als romans diu: “Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat” (Rm 5,12).

El just morirà com la resta dels humans però la seva vida de comunió amb Déu tindrà continuïtat en l’altra vida. Al just li espera la immortalitat. L’autor fonamenta la immortalitat en el fet que l’ésser humà és creat a imatge de Déu. La imatge de Déu no deformada pel pecat resta present en l’ésser humà i és la garantia de la immortalitat i atorga la victòria sobre la mort física.

El pecat ha fet que la mort entrés en la història humana. Pel que fa a la mort física, el que hauria estat un trànsit natural sense ser angoixant el pecat l’ha convertit en una realitat rodejada d’incertesa, patiment, desassossec i temor. Pel que fa a la mort espiritual, les conseqüències són encara més desastroses. El pecat ha fet que aquesta sigui la mort autèntica i aquesta consisteix en la privació total de la comunió amb Déu i la privació del seu benefici de vida. Estimant la justícia – com diu el començament del llibre – es pot evitar la mort autèntica i aconseguir la immortalitat.

Diumenge 13 durant l’any. 30 de Juny de 2024

Entrada similar