LA INVESTIDURA D’ELIAQUIM
Comentari a la primera lectura del diumenge 21 durant l’any. A
La primera lectura d’aquest diumenge és un text del profeta Isaïes que ha estat escollit amb la intenció d’il·lustrar l’evangeli que llegim avui, un text de Mateu on Jesús diu a Pere que li donarà les Claus del Regne del cel. El simbolisme de la clau és el nexe entre les dues lectures.
Isaïes no pretenia il·lustrar el text de Mateu que evidentment no coneixia. El text proposat com a primera lectura (Is 22,19-23) recull uns versets d’un oracle dirigit a Eliaquim, un alt funcionari de la cort de Jerusalem.
Un llarg tram del llibre d’Isaïes està dedicat als oracles contra les nacions. Cinc oracles es troben entre els capítols 13 i 19. Segueix una acció simbòlica presentant el profeta Isaïes nu (20,1-6), un senyal dels egipcis i etíops nus i presoners que Assíria deportarà. Continuen els oracles, cinc més entre els capítols 21 al 23.
L’oracle dirigit a Eliaquim està situat desprès d’un oracle dirigit contra Jerusalem i va de costat amb un altre oracle dirigit contra Xebnà, un altre funcionari reial. A que ve un oracle dirigit contra Jerusalem enmig dels oracles dirigits contra les nacions? L’oracle contra Jerusalem i contra dos funcionaris reials – entre ells Eliaquim – dins els oracles contra les nacions sorprèn però serveix per advertir que la perdició i la condemna dels pobles estrangers no implica “ipso facto” la salvació d’Israel.
L’oracle contra els dos funcionaris ve desprès de la queixa del profeta segons la qual Jerusalem s’ha dedicat a menjar i beure en comptes de seguir la invitació a plorar i penedir-se. El profeta denuncia els habitants de Jerusalem que han cercat la seva seguretat fora de Déu i no han sabut copsar els signes que els parlaven de la necessitat de conversió, de refer el seu camí. L’oracle contra els dos funcionaris és una personalització de l’oracle contra Jerusalem.
La lectura comença parlant de la destitució de Xebnà un dels funcionaris reials que intentà persuadir el rei Ezequies perquè s’aixequés contra Assíria i demanés auxili a Egipte oposant-se així a la política de neutralitat propugnada pel profeta Isaïes. Xebnà cercava més la seguretat en les estratègies polítiques que no pas en la confiança en Déu. Xebnà era dels que sobresortiren per la seva irresponsabilitat política, la seva immoralitat, la burla de la paraula de Déu i el menyspreu del ministeri profètic.
Xebnà serà destituït i en el seu lloc serà posat Eliaquim. La lectura que llegim correspon a l’establiment d’Eliaquim en el seu càrrec. És un llenguatge solemne; és una investidura que s’assembla a les investidures reials. A Eliaquim se l’anomena “servent” cosa que recorda els grans personatges de l’Antic Testament: Abraham (Gn 26,24), Moisès (Nm 12,7), David (2 Sa 7,5), Job (1,8). Aquí es vol fer entendre la relació especial amb la divinitat. Se li posa la túnica pròpia del seu càrrec i se li cenyeix la faixa que simbolitza l’autoritat i jurisdicció pròpies del càrrec. Ser pare recorda l’encàrrec de protegir i beneficiar el seu poble. Al voltant del coll li pengen les claus del palau indicador que és garant de la seguretat del palau i del poder extraordinari que implica obrir i tancar i l’autoritat per atorgar o negar l’admissió davant la presència reial. La referència a David dona a l’oracle un to messiànic en consonància amb el pensament d’Isaïes. L’estaca invoca el desig de la solidesa i perpetuïtat del càrrec.
La lectura litúrgica no recull els versets que descriuen la caiguda de la casa d’Eliaquim (vv.24-25). L’ambició el portà al nepotisme, a repartir càrrecs i privilegis entre els seus parents i amics. El qui havia de ser un pare es convertí en un corrupte ambiciós. Evidentment això no ho podia tolerar el profeta Isaïes, d’aquí l’oracle contra ell i contra el seu predecessor i l’anunci de la seva caiguda.
Diumenge 21 durant l’any. 27 d’Agost de 2023
