LA PARAULA DE DÉU ARRIBA A TOTHOM
Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge de Pasqua.
Ens hem de situar en el primer viatge missional de Pau i Bernabé que narra el llibre dels Fets i que va de 13,1 a 14,28. Gairebé en el centre geogràfic d’aquest viatge, Lluc situa un episodi teològicament importat: l’obertura del missatge evangèlic a tothom. És evident que en els capítols 10 i 11 ja hi ha uns primers passos encaminats a la conversió dels no jueus però és en aquest episodi on la missió pren una forma estructurada i organitzada que arrenca d’una iniciativa específica de l’Esperit Sant (Ac13,2). A la primera .lectura d’avui llegim uns versets del relat d’aquesta missió ( Ac 13,14.43-52).
El relat comença dient que Pau i Bernabé predicaven la Paraula del Senyor a les sinagogues dels jueus. L’estratègia missionera normal de Pau i Bernabé era predicar primer als jueus per aconseguir la seva conversió. La missió als pagans vindrà desprès i aquesta prendrà volada perquè els jueus rebutgen la salvació que Pau i Bernabé prediquen. Hi pot haver, més enllà de la pura estratègia, la imitació del procedir de Jesús que ofereix la salvació primer al seu poble: “únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel” (Mt 15,24 i també 10,6).
La lectura litúrgica no recull el llarg discurs de Pau que precedeix les reaccions descrites e el text litúrgic. Pau demana als jueus la seva adhesió a Jesús en qui culminen les promeses de Déu i també demana la conversió dels pagans sense necessitat que hagin de sotmetre’s a les exigències de la Llei de Moisès, una Llei impossible de complir-se i inútil per aconseguir la redempció.. Només la fe en el ressuscitat comporta la justificació i això val per jueus i per pagans.
En acabar el discurs molts jueus i prosèlits (antics pagans incorporats al judaisme) segueixen Pau i Bernabé. Altrament alguns dels oients (se suposa que són els dirigents de la sinagoga) proposen a Pau i Bernabé que tornin la setmana següent a la sinagoga per continuar el discurs però el que realment volen és preparar una estratègia per refutar el plantejament de Pau i Bernabé que han afirmat que Jesús és l’únic camí de salvació. No poden admetre que la salvació no estigui condicionada a la pertinença al poble d’Israel i que tothom la pugui obtenir simplement amb l’adhesió a Jesús sense necessitat de vincular-se a la Llei de Moisès i en conseqüència que els pagans puguin convertir-se al cristianisme sense necessitat de passar per la circumcisió.
Tres vegades apareix en el nostre text “Paraula de Senyor” (vv. 44,48,49) i una vegada “Paraula de Déu” (v.46). “Paraula del Senyor” és una cristianització de “Paraula de Déu” i equival aquí al missatge de Jesús. La reiteració no és el resultat d’una arbitrarietat sinó que és totalment intencionada i toca un tema que afecta al nucli del que significava ser poble escollit de Déu.
Per què Israel és un poble escollit per Déu?. Pels jueus la Paraula de Déu és la Torà, la Llei. Aquesta havia estat creada abans de la creació del cel i la terra. La Llei, més enllà d’un conjunt de normes i manaments, era la saviesa mateixa de Déu (Ba 4,1). En un principi estava destinada a totes les nacions. La Torà fou tramesa per Déu a través de la predicació de Moisès. Déu desitjà donar en primer lloc la Torà a tota la humanitat però les nacions refusaren acceptar-la excepte Israel i així es convertí en el poble escollit de Déu amb la missió de que els pagans acceptessin la Torà amb el pas previ d’incorporar-se al poble d’Israel.
El nostre text mostra que els pagans, les nacions, han rebut pa Paraula de Déu. Així com Israel va rebre la Paraula de Déu, els seus ensenyaments i manaments, ara també les nacions reben la Paraula de Déu. Aquest fet col·loca les nacions, els pagans, per primera vegada en la història del món en peu d’igualtat amb Israel.
Els orgullosos dirigents de la sinagoga d’Antioquia de Pisídia no poden suportar que “gent d’orient i d’occident, del nord i del sud ocupin el seu lloc en la taula de Regne” (Lc 13,29). L’evangeli de Jesús té una càrrega universal que ells accepten només a la seva manera. El mandat de Jesús de fer arribar el seu missatge fins a l’extrem de la terra (Ac1,8) ja està en marxa i no té aturador.
Diumenge 4rt de Pasqua. 11 de Maig de 2025
