La personalitat (1/3)
El pensador grec Sòcrates se li atribueix una frase que pot ajudar-nos al tema que vaig a presentar:
Un home desenfrenat no pot inspirar afecte; és insociable i tanca la porta a l’amistat.
Per això, ho expressaré amb una metàfora o comparació sobre el procés del creixement de la personalitat. Els elements a tenir en compte són:
Auriga o conductor. Carruatge. Cavalls. Brides. I el terra.
Recordem la pel·lícula de Benhur: la cursa en el circ.
El cos humà és el carruatge.
El jo és l’auriga, aquell que condueix. El que intenta tenir la visió de la totalitat.
Els pensaments són les brides, que segons com les agafis ho veuràs tot de color de rosa i altra vegada tot negre i altre tot gris. Pensaments positius o constructius amb pensaments negatius o destructius. Quins són els que manen més?
Les emocions són els cavalls. I en posem nou, les nous tendències humanes o passions que ben portades esdevenen virtuts o qualitats.
Doncs bé, el procés de maduresa és l’equilibració que el jo ha de mantenir entre totes aquestes forces. A més, el jo ha de tenir en compte el sòl o el terra que trepitgen els cavalls. Aquest terra que no sempre és el mateix i que cal adaptar-hi la velocitat o el ritme de portar els cavalls, és la realitat fora nostra.
(continuarà)
