LA SOLIDARITAT
LA SOLIDARITAT
El valor de solidaritat és una virtut en alça. La situació de l’aldea global, la visió del món que dóna la premsa, la pantalla petita o les pel·lícules ens presenten una ínfima part de l’autèntica realitat.
Els valors emergeixen de les necessitats vitals de cadascú o de la col·lectivitat. La solidaritat. Ser sòlid amb els altres. Donar suport als febles. Contribuir amb els que no tenen. Ensenyar al que no sap. Visitar els malalts, ser present o acompanyar als familiar davant d’una mort, tenir en compte la soledat de moltes persones. Mimar a l’esposa. Escoltar interiorment els fills o les filles. Dialogar amb l’espòs i un llarg etc. que cada lector o lectora pot afegir. L’experiència personal és la font dels valors.
Tot un espectre o gamma de valors. Cada persona hauria de fer la seva pròpia escala o prioritats.
Per què hom ha de fer una escala, una jerarquització, o cercar les prioritats?
La capacitat bàsica i principal perquè l’ésser humà és home és perquè té la possibilitat de pensar per si mateix. Ara bé, o fa servir aquesta capacitat de forma real, interior i profunda o sinó serà la publicitat, les autoritats, els poders polítics, administratius o religiosos pensaran en lloc d’un mateix i aleshores la persona creurà pensar per si mateix i no fa més que “executar” els que els altres pensen per ell.
Estem no en una època de canvis, en una època o les coses són diferents o es col·loquen de forma distinta sinó que estem en UN CANVI D’EPOCA. Neix o emergeix tota una situació no viscuda abans. Tot un nou horitzó. Això era ja és palpable i tangible.
Poso, per cas, els fet de la identitat europea. Som ja vint-i-cinc estats en la Unió Europea i amb moltes més nacionalitats. Quina nova relació de solidaritat ens està demanant aquest fet en el qual estem immersos? No en som conscients i ens va modificant poc a poc. Hauran de passar unes quantes generacions abans de tenir-ne consciència de forma explícita per a formes diferents de solidaritat.
L’actitud de solidaritat pot ajudar a quan un està trist a mirar de nou en el cor de cadascú. Aleshores hom podrà veure que plora per allò que va donar en un moment d’alegria i de felicitat.
La solidaritat es tradueix en petites coses del dia a dia.
LECTURA.
Les estadístiques són esfereïdores quan mostren la quantitat de persones que no saben llegir ni escriure La lluita contra l’analfabetisme és creixent i també eficaç.
Però el lector o lectora com les persones més properes a nosaltres no es troben sortosament en aquesta estadística. Tots saben llegir, escriure.
Aleshores, el títol de l’article d’avui és per fer un pas més. La lluita contra l’analfabetisme funcional. Dit d’una altra forma: la lluita de llegir sense comprendre. És ben cert que hi ha lectures per a distreure’s com la novel·la, però després cal poder explicar-la a un company o companya, a un amic o amiga. Compartir la lectura. Gaudir-ne.
Un altre pas més, és llegir quelcom que ompli interiorment. També això dependrà de cadascú. Qui en tindrà prou amb lectures de les revistes: Pronto, Diez minutos, Hola, Interviu, Lecturas i d’altres. Com també lectura de revistes eròtiques, pornogràfiques, sexualitat. Com d’altres, amb revistes més altes, com “Cuerpo y mente” Salud y mente”, etc Avui dia se’n publiquen moltíssimes. Per al gusts de tothom. O d’informació històrica, arqueològica, científica, psicològica, social etc. Tenim un munt de revistes que faciliten una informació que enriqueix la nostra ment.
No diguem ja els diaris que per ser venuts hi afegeixen un piló de llibres, CD o DVD a fi d’ésser-ne comprats.
Doncs bé, llegir és viure, gaudir, créixer. Tots ho necessitem. El nivell dependrà de moltes coses de cadascú. El fenomen de la lectura no té massa segles encara. Va ser el 1450 o segle XV quan hi hagué la primera impremta, però que s’estengués a tothom han hagut de passar segles. El món avança poc a poc, però avança junt amb moltes discòrdies, inconvenients, incoherències, fracassos, però la humanitat segueix el seu ritme.
Un ritme bo i adequat per fer-lo avançar és la lectura també de la premsa. Diuen les estadístiques que cada dia es llegeix menys. Moltes persones estan enganxades i addictes a la pantalla petita. I en son milions que tenen com a criteri la televisió. Només existeix o saben el que la TV presenta.
Doncs bé, la necessitat d’una lectura personal es torna totalment imprescindible si hom vol avançar, tenir criteri propi. Això és lluitar contra l’analfabetisme funcional.
El magí humà li cal un nodriment per a desenvolupar-se i aquesta alimentació és la lectura adequada que dóna informació per a una formació.
