L’ALTRA RIBA

Comentari a l’evangeli del diumenge 12é durant l’any. B

El relat conegut com el miracle de la tempestat calmada el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge en la versió que en dona l’evangelista Marc. (Mc 4,35-41).

El que s’esdevé en el relat parteix de la decisió de Jesús de passar a l’altra riba del llac de Genesaret. La riba on està Jesús és la Galilea jueva; allà hi ha aquells a qui Jesús ha ensenyat. Malgrat que la distància per mar sigui un viatge curt, el distanciament amb els qui estan a l’altra riba és molt gran tant en l’aspecte cultural com el religiós, no són jueus sinó siro-hel·lenistes de religió pagana. El que es trobaran Jesús i els deixebles a l’altra riba és l’home posseït per un esperit maligne que viu en coves sepulcrals. Legió, el nom de l’esperit maligne és una clara referència a les legions romanes; el que es trobaran a l’altra riba, doncs, és el paganisme en la seva versió més genuïna. La invitació de Jesús d’anar a l’altra riba voldrà dir que cal abandonar les tranquil·litats i seguretats que ofereix la riba on estan i animar-se a fer el viatge cap a una altra incòmoda riba. Vist així el viatge es preveu d’entrada que serà complicat.

La barca apareix en la crida de Jesús als primers deixebles. Dins la barca hi trobem un grup unit, amb un cert grau d’organització, amb u projecte o tasca comuna (Mc 1,16-19); també és el lloc des d’on Jesús imparteix ensenyament (4,1). Aquestes característiques converteixen la barca en símbol de la comunitat, de l’Església. La barca assetjada per l’adversitat del vent i l’aigua com una casa fràgil plena de por representa la comunitat cristiana ( la de Marc i la de tot temps) que ha de fer front a les adversitats que la societat li imposarà a fi d’impedir la propagació del missatge de Jesús.

La barca que en un altre moment servia perquè Pere i els seus fessin adeptes per la seva causa servirà ara per dur a terme la missió cap als pagans a fi de fer adeptes a la causa de Jesús. Les altres barques fan adonar d’un projecte missioner a gran escala on hi participen una gran quantitat de comunitats.

Per redactar l’escena de la travessia del mar, Marc es val, a manera de paradigma, del primer capítol del llibre de Jonàs (Jo 1,1-16) si bé invertint els termes. Jonàs provocà una tempesta quan en comptes de dirigir-se cap a la ciutat pagana de Nínive, refusà l’encàrrec del Senyor i prengué una nau que salpava en direcció contrària cap a Tarsís. Si en el cas de Jonàs el mar vol impedir que el profeta abandoni la seva missió afavorint així que aquesta es porti a terme, en el nostre cas és al revés: el mar vol impedir que la missió de Jesús i els deixebles arribi a realitzar-se.

Jesús igual que Jonàs dorm. El capità increpa Jonàs: Què fas tu dormint?. Els deixebles criden: Mestre no veus que ens enfonsem. A diferència de Jonàs que va a parar al ventre de la balena, Jesús s’aixeca i imposa la calma.

El dormir i aixecar-se de Jesús són una referència a la seva mort i resurrecció. La paraula “egerzeis” (s’aixecà) és la paraula que expressa el credo més antic de les primeres comunitats cristianes. La missió als pagans és obra d’una comunitat cristiana que ha experimentat Jesús ressuscitat i aquest ressuscitat és el qui té poder sobre totes les forces adverses.

Jesús demana als deixebles que no siguin porucs i tinguin fe. Només una fe valenta permet poder passat a l’altra riba, anar més enllà d’un judaisme rabínic o un cristianisme raquític que es tanca en ell mateix i el fa incapaç de la missió universal en terra de pagans. Una comunitat que té por de passar a l’altre costat travessant amb la barca de Jesús el mar embravit és una comunitat condemnada al fracàs. El gran miracle consisteix en que hi ha una comunitat que és capaç de vèncer tots els obstacles que impedeixen la propagació del missatge de Jesús. Res ni ningú (ni vent ni mar) podran oposar-se a l’establiment del Regne de Déu.

Diumenge 12é durant l’any. 23 de Juny de 2024