L’ESPERIT I LA COMUNITAT
Comentari a l’evangeli del diumenge de Pentecosta. B
Aquest diumenge llegim dos fragments de l’evangeli de Joan (Jn 15, 26-27; 16,12-15). El primer parla de l’enviament de l’Esperit i el segon de la tasca d’aquest dins la comunitat.
L’enviament de l’Esperit Sant és la contrapartida a l’odi del món envers la comunitat cristiana. En els versets anteriors al text que llegim (Jn 15,18-25), Jesús ha acusat el món. La seva culpabilitat es posa de manifest en l’odi contra ell. L’Esperit Sant té la missió de deixar clares la culpa i el pecat del món. El món ha rebutjat la veritat de les paraules i les obres de Jesús i així l’Esperit ho demostrarà perquè és l’Esperit de la veritat. Contrariat pel judici, el món perseguirà els deixebles de Jesús, per contrarestar aquesta persecució serà enviat l’Esperit Sant defensor.
Fixem-nos en la presència de termes judicials: defensor, testimoni, condemna (terme que apareix en el context dels fragments que llegim). Aquest llenguatge porta a imaginar-nos una sala de judici. L’Esperit Sant, el paràclit té el paper de defensor de la comunitat creient que es veu perseguida i acusada pel món davant els poders hostils a Jesús. L’Esperit Sant demostrarà que el món està en l’error.
La paraula “Paracletos” que traduïm per consolador, protector, apareix cinc vegades en el Nou Testament, quatre d’elles en l’evangeli de Joan per referir-se a l’Esperit (14,16.26; 15,26; 16,7) i una vegada a la primera carta de Joan ( 1 Jn 2,1). “Paracletos” pot significar un advocat que et defensa en un judici o un testimoni que testifica al teu favor. Pot referir-se a una persona que conforta, aconsella o enforteix en moments de necessitat.
Si ens atenem al seu significat literal, “Paracletos” prové de la preposició ”pará” i el verb “kaleo”; aquest verb vol dir cridar, convocar. Un “paracletos” és algú cridat per anar a auxiliar un persona que està en perill, en el dubte o en el desconcert. La tasca de l’Esperit Sant serà, doncs, la de recolzar i sostenir els creients en els moments difícils.
Els cristians que el món odiava – i per què no dir-ho? encara odia – que eren expulsats de les sinagogues, que Roma perseguia no tenien accés a un advocat professional, per això confiaven en l’Esperit Sant (hi confien avui?) sempre present i sempre disposat a ajudar. El que diem s’ajusta a les paraules de Jesús recollides en l’evangeli de Lluc: “Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir” (12,11-12).
A més de l’imaginari judicial, els textos que llegim avui i el seu context fan referència a l’acció de l’Esperit en la comunitat descrita en els versets 16,4b-15 entre els quals hi ha els que llegim avui. En aquesta acció sobresurt el guiatge, l’ensenyament i la interpretació .L’Esperit conduirà cap a la veritat sencera, comunicarà el que ha rebut del Pare i de Jesús i anunciarà l’esdevenidor.
Les comunitats receptores de l’evangeli de Joan posen el guiatge de l’Esperit molt per damunt del guiatge dels càrrecs dirigents que hi ha dins la comunitat. La jerarquia té poca importància quan s’ha fet l’experiència de l’Esperit.
El Paràclit s’encarregarà de manifestar als deixebles l’abast del missatge de Jesús que ells tots sols serien incapaços de comprendre. El guiatge del Paràclit pel camí de la veritat plena implica, amb tot, quelcom més que el coneixement profund de l’ensenyament de Jesús perquè l’Esperit ensenya un estil de vida en conformitat a l’ensenyament de Jesús.
Diumenge de Pentecosta. 19 de Maig de 2024
