L’INCÒMODE AMÓS
Comentari a la primera lectura del diumenge 15 durant l’any B
El llibre del profeta Amós és el més antic dels libres profètics. Entre els qui coneguin els textos d’Amós, la imatge més comuna del mateix és la del profeta de la justícia, del defensor dels pobres i oprimits. És famós el passatge on s’encara amb les dones de Samaria comparant-les amb les vaques de Basan (4,1-3). A causa del seu enfrontament amb el sacerdot del santuari de Betel (Am 7, 10-17), és igualment un exemple del conflicte típic que va oposar a els profetes i els sacerdots funcionaris del rei, fins al punt que aquesta escena, d’una força extraordinària, exposa, en un quadre simbòlic, algunes característiques del ministeri profètic. És el text que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Am 7,12-15).
Tot comença amb una visió seguida d’una amenaça contra Israel i el seu rei: “Devastaré els recintes sagrats dels descendents d’Isaac, derrocaré els santuaris d’Israel i m’alçaré amb l’espasa contra la dinastia de Jeroboam” (7,9). L’episodi és una mica més ampli del que recull la lectura litúrgica. Es pot repartir en les següents fases: 1) vv. 10-11. El sacerdot Amassià envia un avís al rei assabentant-lo de les paraules del profeta; 2) vv. 12-13. Paraules del sacerdot dirigides al profeta comminant-lo a abandonar la missió; 3) vv. 14-15. Resposta del profeta; 4) vv.16-17 ( ja fora la de la lectura litúrgica). Ampliació del mandat de predicar a Israel i vaticini de l’exili i la deportació dels habitants del regne del nord.
Amós explica que el Senyor li va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel”. Tot i que aquesta ordre és clàssica dels relats de vocació profètica, no es pot considerar que la crida d’Amós es pugui incloure dins aquest gènere literari. És més adient considerar aquest relat com la contraposició entre dues concepcions de la profecia.
Amassià considera que Amós és un vulgar vident que exerceix la professió per guanyar-se la vida. La paraula “vident” (“chozeh” en hebreu) té un to despectiu i és diferent de la paraula “nabí” que és la que pròpiament defineix el profeta bíblic.
La resposta d’Amós pot ser llegida de dues maneres. Textualment diu: “No profeta jo i no fill de profeta sinó que pastor i recollidor de figues de sicòmor”. Si es tradueix en passat: “jo no era”, s’entén que Amós no era profeta i adquireix la condició de “nabí”, profeta en moment en que Déu el crida i l’envia a profetitzar a Israel. Si es tradueix en present: “jo no soc” significa que Amós es situa fora del col·lectiu de profetes o de grups de profetes professionals. Ell ha estat cridat a profetitzar i a portar la paraula a Israel de part de Déu però sense identificar-se amb els profetes professionals. Ell actua amb una total llibertat i independència. Si profetitza no és per gust, ni per professió, ni per necessitat material sinó que ho fat com a resposta a la crida imperiosa de Déu que l’ha enviat a profetitzar a la casa d’Israel.
La reacció d’Amassià és la típica del funcionari fidel al seu amo, el rei. Ell actua coma curós guardià d’un territori on el rei és l’amo i per tant controla tot el que s’hi fa. Amassià no pot tolerar que hi hagi una intromissió que qüestioni l’actuació reial. Podia haver fet matar el profeta però l’exilia perquè faci la feina en un altre costat.
La rivalitat d’Amassià i Amós ens porta a considerar les tensions entre profecia i reialesa. Potser millor dit: entre profecia i poder. Sempre hi han sigut, hi són i hi seran. Un exemple clar a l’Antic Testament és l’encarament del profeta Natan amb el rei David quan el profeta li retreu haver fer matar Uries (2Sa 12,1-15). La paraula profètica és incòmoda, no agrada el que diu per això el poder cercarà les mil i una maneres de silenciar-la.
Diumenge 15 durant l’any . 14 de Juliol de 2024.
