MEMBRE DE LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS CATALUNYA
EL PUNT/AVUI. 2 febrer 2019
RAQUEL CARRIÓN
“La pobresaés la dificultat per tenir una vida digna”
“Pobresa no ésnomésexclusió social. També és solitud, no poder participar en la vida comunitària”
“S’hanormalitzat que els contractes siguin per menyshores de les que es treballen o que es pagui en negrepart del sou”
“Un nen que ha viscut en situació de pobresa, d’adult té vuitpossibilitatsmés de tornar a patir la mateixasituació”
Famílies
El 61% per cent de les famíliesateses per Càritas a Catalunya el 2017 eren famíliesambfillsmenorsd’edat i el 56% van ser adultsd’entre 30 i 64 anys. El 44% d’atesos eren de nacionalitatespanyola o de païsosd’Europa, i de la resta de procedències, el 18% eren de l’Amèrica del Sud i Central, el 31,9% d’Àfrica, l’1,9% d’Àsia i el 3,4% de la resta del món. El 44% de les famílies i persones que va atendreCàritas no tenien un habitatge digne i no podienaccedir a un lloguerassequible per falta de recursos i també perquè no hi ha un parcpúblic de lloguerassequible. SegonsCàritas, el 2018 s’haobservat un repunt en l’atenciódelsinfants, pels casos de menors no acompanyats que han arribar al país.
MIREIA ROURERA – BARCELONA
Càritas Catalunya va atendre el 2017 més de 320.000 persones. L’ajuda va haver de ser més integral perquè la precarietats’hainstal·latcom a forma de vida de moltes persones a casa nostra. Ho diul’informe de Càritas que es va presentar a finals del 2018.
Malgrat la recuperacióeconòmica, molts no se n’hansortit.
Ésaixí. Estemparlant de moltes persones, sobretotfamíliesambmenors al seucàrrec, que tenendificultats i estan en una situació de gran precarietat.
La pobresas’hageneralitzat?
Quanparlem de pobresa no parlemnomés de la manca de recursos econòmics. La pobresaésmoltmés que això: és la dificultat per poder portar una vida digna. Pobresa no ésnomésexclusió social, també és solitud, no poder participar en la vida comunitària…
La pobresa es va agreujarmoltdurant la crisiperòs’haquedat.
L’haincrementat. Les situacions de precarietatsón cada vegada moltméselevades i ja no parlemnomés de pobresa, sinó també de gransdesigualtatssocials en la nostrasocietat. La bretxa de desigualtat de les famílies o persones que tenen un gran nivelleconòmic cada vegada ésmés gran amb les persones i famílies que no el tenen. Les persones que estan per sota del llindar de la pobresa cada vegada costa més que en surtin.
El 80% de les persones que han atès i que estan en edat laboral estan a l’atur o tenenfeinesmoltprecàries.
El 80% de les persones que hematèsestan a l’aturperquè hi ha una gran dificultat per accedir al mercat laboral i perquèquanaquestaccéséspossible les feinessónmoltprecàries. La precarietat laboral ha vingut a instal·lar-se; estemparlantd’unssous o unes jornadeslaborals que no permetendur una vida digna. Reivindiquem un treballdecentperquèavuil’activitat productiva ha deixat de ser el que et feiasortir de la pobresa.
El 30% de les persones acompanyades per Càritasestàcobrant un salari menor del que li correspondrialegalment i el 25% no cobra les horesextres.
Passasobretot a l’agricultura, l’hostaleria i el serveidomèstic. En aquestssectors es cobra per sota del que marca el conveni i s’hanormalitzat que els contractes siguin per menyshores de les que realment es treballen o que es pagui en negrepart del sou o tot el sou. Això fa que aquestes persones no cotitzin o no tinguincertsdretssocials. També s’hanormalitzat que es facinhoresextressense cobrar.
Quinés, en general, el perfil de la gentatesa?
Hi ha de tot, peròhem de parlar de dones, caps de famíliaambmenors i fills a càrrec o altres persones al seucàrrec; la meitat serien de nacionalitatespanyola i la meitatestrangers. Les famílies que tenenmenors a càrrecsón les que tenenmésdificultats: una de cada quatrefamíliesés llar monoparental en què la cap de famíliaés una dona, sovintd’origenestranger que no té xarxa social o familiar que la puguiajudar. Cal destacar el 15% de jovesmenors que hematès, una realitatpunyent que va a més. També un 8% de persones grans que estan soles…
La pobresa es feminitza, doncs?
La pobresa té rostre de dona, generalment. També és la dona la que normalment sol sortir primer a demanarajuda, és la que té cura delsseusfills i qui té al seucàrrecaltres persones.
Elsfills de les famílies vulnerables se’n poden sortir?
Estàestudiat que quan un nen ha viscut en situació de pobresaeconòmicaquanésadult té vuitpossibilitatsmés de tornar a patir la mateixapobresa de quan era infant. Per tantparlem de desigualtatsd’oportunitatsdelsinfants. Estemparlant que 8 nens de cada 10 que elsseus pares no tenenestudissecundaris o no tenenestudis, no acabaran elsestudis de secundària ni arribaran a la universitat, cosa que voldir que el sistema educatiu actual no estàgarantint el trencament de la pobresa, l’estemperpetuant. Persones i famílies que estematenentavui a Càritas fa trentaanysjahavíematèselsseusprogenitors.
El problema de l’habitatge…
L’habitatge, poder-hi accedir i mantenir-lo en condicions dignes, és un delsgransescullsd’avui de la nostrasocietat. Encara no tenimprouinterioritzat que l’habitatgeés un dret social. Avuil’accés a l’habitatgeés la tisora que genera la pobresa; el preu de l’habitatgeés cada vegada méselevat i elsingressos de les famíliessón cada vegada méssostinguts. La diferènciaés cada vegada més gran i és aquí ontenim la bretxa de la pobresa i la desigualtat. Calen moltsmés pisos de lloguer social, polítiquesd’accés a l’habitatge. Parlem que el 72% delsjovescatalans no es poden emancipar, una dada que no es dona ni en països del Tercer Món.
RELIGIONS
