Més lluny de trobar la sortida
Més lluny de trobar la sortida
Càritas alerta que les víctimes de la crisi necessitaran molt de temps per recuperar-se del patiment emocional
Puja el nombre d’atesos, sobretot famílies amb fills petits
19/12/14. BARCELONA – SÒNIA PAU. El punt/avui
Lluny de cap símptoma que hi hagi algun mínim indici de recuperació econòmica entre les famílies,Càritas Diocesana de Barcelona ha atès aquest any 24.000 persones amb problemes de diners, però també amb una vulnerable salut física i emocional. Sumades a les 150.000 persones ateses per les Càritasparroquials, fan un total de 174.000, un 5% més que l’anypassat. Mésenllà de la contundènciadels números, el director de l’entitat, Salvador Busquets , va subratllarahir que “la pobresaésmés profunda, perquèelsproblemes de les persones sónmésgreus i ambméspatiment emocional”. Com a conseqüència, són persones que requereixenmésatenció i també necessitaranméstemps per recuperar-se i sortir de la precarietat i l’empobriment.
“No sé com està l’economia, ni si millora o no, però les conseqüències negatives sobre les famílies continuen i s’agreugen”, va denunciar el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la presentació del balanç de l’acció social de l’arxidiòcesi (que comprèn Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i la comarca del Maresme fins a Mataró).
Un bany de realitat que arriba cada final d’any quan no només Càritas, sinó moltes altres entitats de trinxera –les que estan a peu de carrer–, avaluen la feina d’un any. La fotografia de Càritas continua fent advertències que cada dia hi ha més persones a la cuneta de la societat i l’alerta es continua situant en les dificultats materials i emocionals que viuen les famílies amb fills: més de la meitat de les llars ateses aquest 2014 tenen fills menors, això són més de 2.600 llars. O, per dir-homésclarament, un de cada tres usuaris de Càritas a Barcelona (6.700) sónmenors de 18 anys.
Menysimmigrants
En elsúltimsbalançosanuals, l’entitat de l’Esglésiahaviadestacat que la pobresaés “cada copmés crònica, extensa, intensa i profunda ” i ahir hi va afegir “mésautòctona”. El 49% delsatesossónnascuts a l’Estat, mentre que l’any 2009 només eren el 27%. Baixasobretot el nombre de persones de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, perquèmoltes retornen alsseuspaïsosd’origen. Pel que fa a la cronificació, queda clara si es veu que el 61% delsusuarisjahavienrebutajuda en anysanteriors, un percentatge que el 2009 era del 45%.
Apartatrereapartat, el balanç de Càritas posa en dubte les declaracions del president del governespanyol, Mariano Rajoy, que només fa quatrediesdeia que “la crisiéshistòria”. Un balanç que alhora pinta un futurnegre en qüestionscom les conseqüències que tindràaquestaprecarietatquotidiana en el futurdelsinfants. Viure en una llar onels pares no tenenfeina, onsovint han exhaurit les prestacionssocials i on no es poden cobrir les necessitatsbàsiquesrepercuteix en la salut física i emocional delsinfants. La responsable de programes i serveis, MercèDarnell, va subratllar que, a banda de les ajudeseconòmiques, s’hahagut de triplicar el suportpsicològic i educatiualsinfants. “Elsnenssón una esponja, veuenplors i patiment. No entenen el que passa, però sí que noten que les coses no van bé”, es va lamentar.
Vist el panorama, Càritas reclama a l’administració la priorització de les polítiquessocialsamb apostes com ara la garantiad’unsingressosmínims per a les famíliesambfills, la unificació i simplificació de les prestacionssocials i l’augment del parcd’habitatges de lloguer social i del nombre d’ajudes al lloguer. Darnell també va demanar que es reforci la xarxad’atenció en salut mental infantil i juvenil. En el terreny de la infància, es considera necessari crear mésguarderiespúbliques i millorar les beques menjador, aixícomestablirsistemesperquèelsalumnessense recursos puguinaccedirambnormalitat a les activitats de suport i d’oci extraescolar.
Pobresaenergètica
Càritas de Barcelona ha destinataquestany 4,1 milionsd’euros en ajudesdirectes per a necessitatsbàsiquesd’alimentació, habitatge, subministrament de llum i gas i medicaments. Entre les necessitats que es multipliquen, hi ha l’anomenadapobresaenergètica. L’entitat constata que, ambl’augment de tarifes de llum i gas, les famílies no poden assumiraquestadespesa. És per això que l’any 2012 es van dedicar uns 15.000 euros a ajudes per cobriraquestssubministraments, mentre que aquestanys’hansuperatels 85.000.
Un 74% de les persones atesesestan a l’atur i un 12%, tot i treballar, no tenen recursos per cobrir les necessitatsbàsiques. Busquets, però, va subratllar “el tocd’alerta” que significa el fet que s’hagi doblat el nombre de pensionistes que han de recórrer a l’entitat i que ja representen el 4% del total d’atesos.
