MILLLOR ELS DE FORA QUE ELS DE DINS

Comentari a l’evangeli del diumenge 26 durant l’any.B

Dos temes presenta el text de l’evangeli de Marc (Mc 9,38-43.45.48-48) que llegim aquest diumenge: l’actuació en nom de Jesús més enllà de les fronteres del grup o de la comunitat i el perill d’escandalitzar els més petits.

El primer tema que es presenta és d’una gran actualitat perquè planteja el valor que té l’actuar en nom de Jesús fora dels límits visibles de l’Església. Què passa quan l’acció alliberadora de Jesús s’esdevé fora del grup institucionalment format i ben definides les seves condicions de pertinença? Què passa quan un que no és deixeble actua en nom de Jesús?

El cas que et text evangèlic planteja és el d’un exorcista que sense ser membre del grup de Jesús es val del seu nom per expulsar dimonis. L’existència d’exorcistes jueus i no jueus, segurament ambulants, seria un fenomen freqüent en el segle I, l’època en que s’escriu l’evangeli de Marc. Només cal tenir present el cas de Pau quan està a Efes i es troba amb uns exorcistes que conjuraven els esperits malignes invocant el nom d’aquell Jesús que Pau predicava (Ac 19,13) ). Els deixebles interpreten el fet com una invasió de competències però no recorden que no fa gaire, desprès de la transfiguració, en l’episodi de la guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne (9,14-29) ells no han sigut capaços de treure del noi l’esperit sord i mut i sí que ho ha aconseguit el que pels dotze és un pringat.

La reacció més primària dels dotze és la desqualificació, la de marcar territori, la de preservar privilegis, la de no posar en perill el seu poder. Sorprenentment per ells la resposta de Jesús no és la que esperaven: “No li ho impediu”. Vol dir que no l’aturin, no el frenin, no li posin impediments i pals a les rodes. Jesús fa adonar de la contradicció que representaria actuar en nom de Jesús i desprès tot seguit parlar malament d’ell. És possible l’acció alliberadora de la persona humana en consonància amb el projecte alliberador de Jesús encara que aquest es faci fora de la institució. Quants voluntaris que no van a missa ni estan confirmats fan una tasca alliberadora en col·lectius de persones greument desfavorides pels poders opressors de la societat?. La gent que allibera vol alliberar i no els preocupa si pertanyen a un grup o un altre, l’important per ells és alliberar en sintonia amb el projecte de Jesús.

Els deixebles han argumentat l’impediment amb el fet de que l’exorcista no pertany al grup dels dotze. Quan no hi ha arguments l’únic que es pot esgrimir és la pertinença al grup. Jesús contraresta l’argument dels deixebles amb el seu argument: “Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres”. Amb tot, l’expressió indica que d’alguna manera o altra caldrà prendre partit en favor o en contra de Jesús.

Donar un vas d’aigua fresca tenia el seu mèrit en un temps en que no hi havia neveres ni glaçons. El gest és ben típic de l’hospitalitat oriental que és acollidora, que comparteix, que es fa servidora i que posa en evidència l’actitud excloent dels deixebles.

Qui vulgui salvar la vida la perdrà. Marc juga amb dos conceptes de vida: la vida biològica i la vida veritable, també dita la vida eterna. La vida biològica es caracteritza pel fet de donar valor a la salut, el benestar, la riquesa, el prestigi social. L’altra vida és la fonamentada en els valors del Regne de Déu que posa la mirada en la dignitat de la persona, la seva felicitat, el seu creixement interior. Si el gra de blat no mor…. És necessari que mori una perquè creixi l’altra.

Perdre la vida no és un acte masoquista d’autodestrucció sinó que és l’entrega generosa de la persona que es desviu (mai millor dit) pel servei als altres i ho fa amb la mirada posada en Jesús com a referent que, talment com el Servent del Senyor, va perdre la vida perquè molts per ell visquessin.

Diumenge 26 durant l’any. 29 de Setembre de 2024.