“La millora de l’economia no està arribant a la gent que és pobra”

SOCIETAT

MATARÓ – 27 gener 2018 EL PUNT/AVUI

ANTONI VILÀ

PRESIDENT DE CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE MATARÓ

“La millora de l’economia no està arribant a la gent que és pobra”

 Càritas Interparroquial de Mataró celebra aquest any que en fa cinquanta que ajuda i atén els més necessitats. Vilà en farà deu que és al capdavant de l’entitat.

Antoni Vilà , president de CàritasInterparroquial de Mataró Foto: L.M.

LLUÍS MARTÍNEZ – MATARÓ

Cinquanta anys no es fan cada dia, com ho celebraran?

S’ha creat una comissió que està preparant tots els actes. Serem sobris però ho celebrarem com cal. En tot aquest temps l’entitat s’ha fet molt gran, no perquè ens agradi, sinó per les necessitats que cada cop van en augment.

Enguany farà deu anys que n’és el president. De què se sent especialment satisfet?

D’haver aconseguit el centre de suport alimentari L’Entorn per la dignificació que ha representat per a la gent que necessita aliments. D’aquest projecte en vam començar a parlar l’any 2013. Les parròquies han dut a terme una tasca immensa durant aquests anys, però ara s’ha fet un pas més en aquesta direcció. No és el mateix que et donin una bossa de menjar que anar a un centre on es pot escollir el que un vol en funció d’uns punts.

A quanta gent s’atén en aquest servei que gestionen conjuntament amb la Creu Roja i l’Ajuntament?

Tot i que feia uns anys que intercanviaven les dades per evitar duplicitats, la posada en marxa del centre va comportar una davallada de beneficiaris perquè ara tothom està a una mateixa base de dades i amb un sistema nou que té en compte la unitat familiar. Hem evitat que en un lloc es vagi en nom del marit i en l’altre en nom de la dona o dels fills. Vam calcular que havíem d’atendre fins a nou mil persones i ens hem quedat en unes cinc mil, que representen un 3,9% de la població de Mataró.

D’on surten els aliments?

Durantl’any passat es van repartir 830 tones d’aliments. Majoritàriament ens arriben de programes de la Unió Europea, però també del Banc dels Aliments, del Gran Recapte i de donacions. A més, nosaltres també en comprem perquè cada dia hi hagi productes del que anomenen la cistella bàsica.

És suficient?

Sí, tothom marxa ambels aliments que li han prescrit des de Serveis Socials en funció dels punts donats. Després també tenim ofertes, perquè ens arriba alguna donació amb menjar amb una caducitat molt breu. En aquest cas, elsbeneficiaris se’l poden endur sense gastar-se els punts.

La pobresa s’ha fet crònica a Mataró?

Sí. Abans les famílies amb un parell d’anys aconseguien fer un tomb. La millora de l’economia no està arribant a la gent que és pobra perquè, tot i que alguns treballen, ho fan amb uns contractes tan precaris i uns sous tan petits que no poden tirar endavant sols. Si a això hi afegeixes les despeses d’un habitatge de lloguer, el cert és que hi ha molta gent que no pot sortir-se’n fàcilment. Ens estem trobant que torna a haver-hi el fenomen dels llits calents, de gent que lloga habitacions per hores.

En aquesta situació, l’atenció als més petits és fonamental.

Ens preocupa moltl’exclusió social de la infància. Per aquest motiu també tenim un projecte específic per atendre les seves necessitats. L’any passat es van invertir uns 70.000 euros en ajudes als menjadors o en material escolar. A més, disposem del centre de Sant Pau, situat al barri del Palau, que fa formació i acolliment.

Quines són les receptes de Càritas per intentar capgirar la situació?

Tot depèn dels governs, dels polítics i de la societat en general, que hauria de pensar més perquè tot fos més repartit i que hi hagués feina per a tothom amb uns sous dignes.

Creu que estan a l’altura de les circumstàncies?

Massa vegades la política es mou únicament per interessos econòmics. Hi ha qui fa algun tipus d’acció, de mesura o de llei, però després veus que o es veta o no tira endavant perquè no hi ha prou recursos. En aquest sentit, un exemple clar és la llei de la dependència. Allò era de primera necessitat.

Quinés el perfil de l’usuari de Càritas a la ciutat?

Alsanysseixanta es va crear l’entitatarran de la gent del sud d’Espanya que venia a Catalunya i que va ajudar a fer-la gran. Aquellesfamílies que van atendre en aquelltemps i que havienprosperat, amb la crisi han tornat a caure i sovint tornen a venir a Càritascomhavienfetanysenrere.

Hi ha la imatge que només s’atén la gent de fora.

Estem al 50%, més o menys. A ningú que arriba se li demana mai ni de quina religió és, ni de quin color té la pell, ni què pensa, ni d’on ve.

Una de les peces clau de l’entitat són els voluntaris.

Sí. En tenim uns 200, però sempre ens fa falta gent. Només per al centre de suport alimentari hi ha uns 90 voluntaris. El que passa és que ara no hi ha el compromís i sovint ens en venen de nous i de cop i volta desapareixen. Això ens fa molt de mal.