NADAL PSÍQUIC 2022

Tres paraules componen el títol: Nadal, psíquic i 2022. El primer de tots – el Nadal – vol dir naixement. Però no només fa referència al naixement biològic sinó també a moments importants a nivell psíquic, és a dir: a cap i cor, el qual també es podria traduir com a una presa de consciencia de si mateix en un àmbit més profund: la interioritat. El Nadal és clar que, més enllà d’una paraula, no pot ser altra cosa que una experiència. 

Pel que fa a la segona paraula del títol d’aquest article –psíquic– implica una relació amb el món cognitiu, conductual, emocional i, també, l’inconscient dinàmic. D’aquesta manera, tot allò que és psíquic no ha de tenir, únicament, un tracte amb el psiquista – paraula entesa com a aquella persona que investiga la psique de tot ésser vivent, tenint en compte la fisiologia no tangible–. Així doncs, podem afirmar que allò que és psíquic es viu amb els afectes i efectes d’una experiència on el subjecte  no està al cervell, no en el cor ni a l’estómac, sinó en la paraula. La parla és la que crea l’experiència o realitat. I, aquesta habilitat, només la té l’ésser humà.

Per últim, 2022, són els números que indiquen les coordenades d’espai-temps en les que ens trobem avui. Quan ja queda poc perquè acabi l’any 2022, la nit té la màxima durada i, després de donar peu a un any nou, el dia comença a allargar-se.

Quan encara no es coneixia el Nadal com el que és avui, per a les cultures solars, desembre era el mes de celebració del solstici d’hivern: de la nit més llarga i el dia més curt. Més tard, cap al segle IV després del naixement de Jesús de Natzaret, el Papa Juli I va instaurar el Nadal que coincidia amb el solstici d’hivern. Per la seva banda, Sant Francesc d’Assis, cap a l’any 1223, va crear el que avui coneixem com al pessebre. I és així, igual que les cultures solars, la religió cristiana ha representat aquesta festa de la naturalesa amb un nen acabat de néixer, posat en un pessebre, amb cabell daurat, amb un dit a la boca i un disc solar al voltant del cap.

Però ara estem al 2022 i podem constatar que Nadal o les festes nadalenques són una època de mercantilització, de consum i de negoci per memorar un naixement. En plena cultura de la cristiandat, tot i considerar que poc a poc es va perdent, emergeix una nova cultura per contrarestar la cultura anterior, una cultura inhumana que es coneix com a tecnolatria. A la tecnolatria, la ciència i l’economia estan nodrides per un neoliberalisme que només és liderat per una minoria humana.

I avui, el Nadal són unes festes de consum. És evident que cal consumir, entenc que sí, ja que el plaer és una base humana, però alhora hem de consumir de manera raonable, amb responsabilitat i compartint segons diferents criteris: la solidaritat, la fraternitat, la bonesa, el silenci interior, la reflexió,… 

Per parlar d’aquesta situació, la psiquista ens ajuda. Les emociones no ho son tot, però hi son. Aquest món no tangible s’experimenta al cos, cal conrear-lo, però abans s’ha de conèixer. D’aquí la tasca educativa de parlar de les diversos emocions, que esdevenen sentiments. I en aquesta diada se’n remouen  moltes: alegria junt amb la tristesa, joia amb el dolor, coratge amb la por, generositat amb el malestar i d’altres.

Però en parlar de malestar cal fer un pas més i considerar el que denomino com a mal-ésser o mal-estar. Aquest pot donar entrada al naixement o transformació o consciència de sí.  I aquí no tant la societat, massa consumista i de forma desproporcionada, com  tal volta la cultura, que proporciona una escala de valors inhumana, ens cal aturar-nos per resoldre les següents qüestions: No em caldria tornar a néixer? Prendre consciència de la meva vida?, o, aprendre a fer un stop cada dia per saber com es porta la pròpia vida? Aquesta vida estressada, anancàstica, irrespectuosa, narcisista, egoista,…

I aquí tocaríem a fons el significat de què és el Nadal a escala mundial.  La globalització o veïnatge global, construït per un profund domini o cop d’estar d’una minoria financera, està convertint la humanitat en una  forma nova d’esclavitud, però tot venut com una manera de ser més lliures i feliços. Bona fal·làcia o parany.

El Nadal porta el missatge de néixer a una vida lliure, pregona o, segons l’eslògan de la revolució francesa (1789, París): Llibertat, Fraternitat, Igualtat, que va néixer en derrocar l’imperi dels reis, de forma brutal i inhumana, que no era coherent amb els objectius que anunciaven o la “bona nova”.

No a debades, el llibre de la “Bona Nova” (evangeli), porta com eslògan nadalenc Pau als homes de bona voluntat, en la narració del naixement de Jesús de Natzaret, aquell home que va ser coherent amb la seva vida, fruit de la seva profunda interioritat i de totalitat. Avui, la voluntat és una paraula amb molta història de contingut. I penso que aquí el seu sentit no és una voluntat d’esforç, sinó de compromís i responsabilitat. Avui, podríem també parlar de motivació enlloc de voluntat.

Entenc que tots els costums que hi ha a les diferents cultures cerquen aquests eslògans. Però resulta, a vegades, que es confon el que volen dir com a símbols o narració amb la seva materialitat. Els símbols o narració indiquen el camí, però no és el camí ni la fita.

Cal arriscar-se perquè hom faci el seu camí. Tot un desafiament. I si no es fa, s’agafa el símbol en la seva materialitat, es sacralitza, s’adora i aleshores l’ésser humà esdevé esclau d’una imatge. I d’aquesta actitud, prenent les coses al peu de la lletra com pot ser la lectura literal dels textos, anomenats sagrats, esdevé el fanatisme, l’exclusió, l’autoritarisme com la tortura, el mal tractament i àdhuc, l’assassinat i tot, malauradament, en nom d’aquest ídol, construït per mà humana, que l’anomenen “déu”.

Bon, feliç, joiós i alegre Nadal Psíquic 2022. Per una nova consciència integral en les coordenades actuals.

__

Jaume PATUEL PUIG  (1935)

Pedapsicogog

jpatuel@copc.cat