Necesitamos crecer en solidaridad y unidad
| |||||||||
| |||||||||
DUES ACTITUDS MOLT DE JESÚS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
El grup de Jesús travessa Galilea camí de Jerusalem. Ho fan de manera reservada, sense que ningú se n’assabenti. Jesús vol dedicar-se enterament a instruir els seus deixebles. És molt important el que vol gravar en els seus cors: el seu camí no és un camí de glòria, d’èxit i de poder. És el contrari: condueix a la crucifixió i al rebuig, encara que acabarà en resurrecció.
Als deixebles no els entra al cap el que els diu Jesús. Els fa por fins preguntar. No volen pensar en la crucifixió. No entra en els seus plans ni expectatives. Mentre Jesús els parla de lliurament i de creu, ells parlen de les seves ambicions: qui serà el més important en el grup? Qui ocuparà el lloc més elevat? Qui rebrà més honors?
Jesús «s’assegué». Vol ensenyar una cosa que mai han d’oblidar. Crida els Dotze, els que estan més estretament associats a la seva missió i els convida a que s’apropin, ja que els veu molt distanciats d’ell. Per seguir els seus passos i assemblar-se a ell han d’aprendre dues actituds fonamentals.
- Primera actitud: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». El deixeble de Jesús ha de renunciar a ambicions, rangs, honors i vanitats. En el seu grup ningú ha de pretendre estar per sobre els altres. Al contrari, ha d’ocupar l’últim lloc, posar-se al nivell dels que no tenen poder ni tenen cap rang. I, des d’aquí, ser com Jesús: «servidor de tots».
- La segona actitud és tan important que Jesús la il·lustra amb un gest simbòlic entranyable. Posa un nen enmig dels Dotze, al centre del grup, perquè aquells homes ambiciosos s’oblidin d’honors i de grandeses, i posin els seus ulls en els petits, els febles, els més necessitats de defensa i de cura. Després, l’abraça i els diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull». Qui acull un «petit» està acollint el més «gran», Jesús. I qui acull Jesús està acollint el Pare que l’ha enviat.
Una Església que acull els petits i indefensos està ensenyant a acollir Déu. Una Església que mira cap als grans i s’associa amb els poderosos de la terra està pervertint la Bona Notícia de Déu anunciada per Jesús..
