POSAR LES COSES AL SEU LLLOC
Comentari a la 1a lectura del diumenge 6é de Pasqua. C
Seguim llegint a la primera lectura d’aquest diumenge els fets que s’esdevingueren en la tasca evangelitzadora de Pau. Avui concretament llegim l’episodi que s’ha anomenat assemblea de Jerusalem o Concili de Jerusalem (Ac 15,1-2.22-29). El text contempla una introducció i la conclusió de l’assemblea i no es llegeix el text que narra pròpiament la part central de l’assemblea.
La predicació de Pau i Bernabé durant el primer viatge missioner va aconseguir que pagans es convertissin i fossin admesos a les comunitats dels seguidors de Jesús sense necessitat de sotmetre’s a la Llei de Moisès i a la pràctica de la circumcisió
Això despertà l’animadversió dels jueus més ortodoxes. Semblava que el tema havia quedat resolt quan Pere informà de la davallada de l’Esperit Sant a casa del pagà Corneli i el seu posterior bateig: “ Ara veiem també que Déu ha fet als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida” (Ac 11,18). Però el tema no quedà resolt del tot. Durant el viatge, Pau i Bernabé pogueren comprovar l’oposició dels jueus de les ciutats que visitaren (Ac 13,45; 14,5; 14,19).
El text que llegim mostra que el conflicte va prendre una envergadura que acabà amb la intervenció dels dirigents de la comunitat de Jerusalem.
El fragment que ens ocupa comença dient que en vistes al que estava passant a Antioquia hi van anar uns individus des de Jerusalem presentant-se com enviats dels apòstols i preveres dirigents d’aquella comunitat quan de fet hi anaven per iniciativa pròpia (Ac 15,24). La doctrina que presentaven era contundent: “Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no us podreu salvar”. Ells creien que el pacte de Déu amb Abraham del que els jueus n’estaven tan satisfets no podia ser suprimit perquè les promeses de Déu es poden fer enrere. La fe en Jesús està molt bé sempre que comporti la prèvia incorporació al poble d’Israel. Les comunitats de creients havien sorgit dins Israel i per tant els seus membres havien de ser jueus o fer-se’n i per tant viure com a tals. Cal advertir, per tant que les reticències no provingueren dels dirigents de la comunitat de Jerusalem sinó d’un grup concret que s’intueix que es tractava de cristians provinents del fariseisme que sense el vist i plau dels dirigents emprengueren “a la brava” la tasca d’exigir la incorporació.
La reacció de Pau i Bernabé i dels creients de la ciutat d’Antioquia va ser sonada, amb tot no feren com els exaltats de Jerusalem que pel seu compte anaren a Antioquia. La reacció va ser assenyada i organitzada perquè la comunitat va decidir enviar una delegació juntament amb Pau i Bernabé a Jerusalem per tractar la qüestió. És important notar que a nivell de relacions comunitàries no es trenquen les relacions i que entre les dues comunitats hi ha bona relació i la proba és el bon acolliment que la delegació antioquena rep al arribar a Jerusalem.
L’expressió “L’Esperit Sant i nosaltres” obre algun interrogant Si s’interpreta que l’acord fou pres sota la inspiració de l’Esperit Sant, de seguida sorgeix la pregunta: Com pot ser que l’Esperit Sant condicioni la pertinença a la comunitat cristiana al compliment d’unes pràctiques rituals i legals jueves, quan Ell, el mateix Esperit, s’havia abocat amb profusió damunt jueus i pagans, sense cap mena de restricció a la casa de Corneli? (Ac 10, 44s). La fórmula posa de manifest que la sentència va ser el fruit d’un acord. Per una banda, Pere, en sintonia amb l’Esperit i impactat pel que s’havia esdevingut a casa de Corneli, fou contrari a imposar la circumcisió (15,7-11) ni cap altra càrrega. Jaume i el seu grup, partidaris del contrari, va cedir en la imposició de la circumcisió a canvi d’imposar algunes pràctiques de puresa ritual (15,13-21). El document final de l’assemblea anà encaminat a sembrar l’harmonia entre les dues comunitats. L’objectiu era evitar que la presència de pagans cristians en la comunitat pogués ferir els sentiments dels cristians provinents del judaisme.
Diumenge 6é de Pasqua. 25 de Maig de 2025
