PREGÀRIA CORDIAL
L’evangeli de Lluc presenta la versió del Parenostre diferent de Mateu (6,9-13) que és la que s’ha imposat en la litúrgia, la pregària oficial de l’Església i la pietat personal. La llegim avui a l’evangeli d’aquest diumenge acompanyada d’unes petites paràboles i un encoratjament a no defallir en la pregària que arriba al seu punt àlgid quan Jesús assegura que Déu donarà l’Esperit Sant a aquells que ho demanin (Lc 11,1-13).
Lluc comença dient que Jesús es trobava en un cert lloc pregant i en acabar un dels deixebles li demana: ensenya’ns a pregar com també Joan en va ensenyar als seus deixebles. Fixem-nos que els deixebles demanen un model de pregària com el de Joan, no demanen que els ensenyi a pregar en la forma que ho ha fet ell; no s’identifiquen amb la seva pregària. Joan tenia els seus seguidors (7,18), segurament es tractava d’un grup de jueus palestinencs que havien acceptat el seu baptisme i usaven les mateixes fórmules de pregària i d’observança regular del dejuni (Lc 5,33). Si els deixebles de Joan li donaren sepultura (Mc 6,29) es dedueix que l’activitat corporativa del grup va continuar inclús desprès de la mort de Baptista. Si, tal com diu Lluc, els deixebles de Joan feien pregàries com els fariseus fa suposar que Joan els hauria ensenyat certes fórmules de pregària. Molts col·lectius de l’època tenien la seva pregària que els identificava com a grup, alhora que marcava les diferències envers els altres. Això és el que volen els deixebles, aprendre unes fórmules rígides que donin solidesa i identitat al grup que s’està constituint entorn de Jesús.
Quan Lluc escriu la seva doble obra, el temple de Jerusalem ja havia estat destruït. El temple era el lloc per excel·lència on es realitzava la pregària oficial d’Israel; la sinagoga també era lloc de pregària però quan Jesús prega en un lloc obert, indefinit, neutre, sense cap connotació sacra vol dir que qualsevol espai és adient per la pregaria, qualsevol indret és apropiat per dir-li a Déu, Pare.
Segons el text de Mateu, Jesús comença la seva pregària dient: Pare nostre que esteu en el cel (6,9). Lluc és molt més sobri, Jesús diu simplement Pare sense cap referència al cel. Jesús s’adreça a Déu amb una confiança filial usant el terme “abba”. És possible que en els seus orígens el terme arameu “abba” fos un terme infantil que expressaria una intensa intimitat dins el cercle familiar. Jesús enceta un canvi en les relacions amb Déu. Totes les religions preguen a un Déu llunyà a qui tracten d’aplacar i demanar-li favors. El poble d’Israel no és aliè a aquesta forma de dirigir-se a un Déu llunyà. “El Senyor habita en el seu sant palau, el Senyor té el seu tron en el cel” dirà el salm 11,4 i també “El Senyor guaita des del cel i observa els homes” (Sl 14,2; 33,13; 53,3; 102,20); “Déu de l’univers torna i gira els teus ulls des del cel” (Sl 80,15). Altres noms com ara Etern (Olam Gn 21,33; Sl 48,15; Is 40,28), Saddai (Totpoderós Gn 17,1; 35,11; 48,3; 49,25), Altíssim ( Gn 14,18.29; Sl 47,3) usats per l’Antic Testament per designar Déu no tenen aquesta proximitat i familiaritat que té “abba” en la pregària de Jesús que substitueix la verticalitat per l’horitzontalitat: Déu és Pare
Considerant el parlar de Déu de l’Antic Testament i dins el context del judaisme precristià, cal considerar l’ús del terme com una cosa sorprenent i absolutament fora del comú. La senzillesa de la invocació contrasta amb solemnitat i grandiloqüència de les formules de l’Antic Testament i de moltes pregàries d’altres religions.
El text de la nostra lectura acaba amb les paraules de Jesús que promet el do de l’Esperit Sant a aquells que ho demanin. Lluc no segueix Mateu que en el text paral·lel no parla d’Esperit Sant sinó de coses bones (7,11). Per Lluc el que ens dona Déu no es limita al que necessitem per viure sinó que atorga el do suprem de l’Esperit Sant. Ni Mateu ni Marc parlen de l’Esperit com ho fan Lluc i Joan en els seus evangelis. Amb la menció del do de l’Esperit, Lluc s’avança al do de l’Esperit que s’esdevindrà un cop hagi ressuscitat (Lc 24,49) . D’aquest do, determinant per l’expansió de la bona nova de Jesús en parlarà extensament (Ac 1,4.7-8; 2,1-13; 4,31; 8,17; 10,44-48) en la segona part de la seva obra, els Fets del Apòstols.
Diumenge 17 durant l’any. 24 de Juliol de 2022
