REIS, PASTORS I LA FEINA MAL FETA 

Comentari a la primera lectura del diumenge 16é durant l’any. B 

Per situar el text corresponent als primers versets  del capítol 23 del llibre de Jeremies que llegim a  la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 23,1-6), pot ser interessant recordar els cinc darrers reis de Judà abans de la caiguda de Jerusalem l’any 586 aC., aquests foren Josies, Joacaz que el text de Jeremies anomena Xal.lum , Joiaquim, Jeconies i Sedecies. Dels cinc tres són objectiu de les crítiques del profeta que en el llibre de Jeremies estan col·locades immediatament abans del text que ens ocupa. De fet la nostra lectura acaba amb la promesa d’un rebrot de la casa de David. El que vol dir el profeta és: tots aquests reis ho han fet fatal i han sigut els causants de les desgràcies que, fomentant l’apostasia i la idolatria han caigut sobre la casa de Judà. El càstig de Déu no s’ha fet esperar i ha sigut en forma d’una invasió estrangera i la deportació fora de la terra promesa, la terra d’Israel. Malgrat tot, no tot està perdut. La promesa d’un descendent de David obre l’esperança a uns temps nous de pau i de prosperitat.  

Els reis mencionats en el capítol 22 són els pastors que “malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat” (v.1). Pasturar vol dir dedicació, treball ingrat i arriscat. Sense pastor, les ovelles tendeixen a anar pel seu compte i sovint es dispersen; estan indefenses davant els depredadors per això necessiten els pastors que les defensin i les condueixin a llocs on hi ha aigua i bones pastures. Aquesta cura que els pastors  tenen amb les seves ovelles fa que els pastors s’hagin convertit en imatge dels líders religiosos i polítics: reis, sacerdots i profetes. Ho veiem a 2 Sa 5,2t text particularment rellevant pel que fa a presentar David com a rei pastor: “Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu (es refereix a David) dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” També Sl 78,71; Is 44,28; Jr 2,8. 

Altres profetes es valdran de la imatge dels pastors per criticar els dirigents del poble. Això ho farà Ezequiel (34) i la imatge arribarà fins al Nou Testament a l’evangeli de Joan (10). 

La crítica al rei Jeconies acaba dient: “Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.» (22,30). Doncs bé, desprès d’aquestes paraules i de la denúncia dels pastors ineptes el profeta, a fi de consolar els seus patriotes, projecta una era futura en que sorgirà un rebrot de David que pasturarà defensant el país, el dret i la justícia.  

És important que sigui un rebrot de David. Tot i algunes accions reprovables -feu matar Uries per aconseguir Betsabé (2Sa 11), ordenà un cens en contra la voluntat de Déu (2 Sa 24,1-15), tot i que d’entrada l’havia perdonat va estar implicat en la mort del seu fill rebel Absalom  (2Sa 18,1-18) – David fou el rei ideal perquè l’Esperit del Senyor s’havia apoderat d’ell ( 1Sa 16,13). 

Per entendre bé la promesa d’un descendent de David cal tenir en compte el doble nivell en que es mou la profecia. Un nivell històric fa referència a la restauració que s’esdevingué desprès de l’exili; en aquest cas els pastors seran Zorobabel, Josué, Esdres, Nehemies que col·laboraran directament en la repatriació i restauració de la vida de la nació. Però hi ha un segon nivell que es mou en el pla teològic. Aquest ofereix una perspectiva més àmplia del messianisme. Segons aquesta perspectiva, el messies és un ésser celestial que actua segons els dictats de Déu i té com a missió primordial alliberar els justos i executar el judici contra els poders opressors del poble de Déu. 

Aquest tipus de messianisme entès en el sentit més ampli, menys terrenal i més celestial serà el que s’anirà imposant en la història del poble d’Israel.  

Diumenge 16é durant l’any. 21 de Juliol de 2024