SAVIESA DE DÉU

Comentari a la segona lectura del diumenge 6é durant l’any A.

Aquests diumenges anem llegint a la segona lectura de les celebracions eucarístiques fragments de la 1a. carta de Pau als Corintis. Concretament avui pertoca llegir un petit fragment (1Co 2, 6-10) del capítol 2on que segueix explanant el contrast que introduí a 1,18-31. Per una banda hi ha la saviesa humana que els grecs valoren i per altra la creu de Jesús que és poder i saviesa de Déu per tots els qui són cridats (1,24).  

Pau parla adreçant-se als perfectes. Qui són aquests perfectes?. Alguns comentaristes opinen que quan Pau parla dels perfectes es refereix a aquells membres de la comunitat que, a l’estil dels grecs amants d’adquirir la saviesa amb les seves capacitats i esforços intel·lectuals, pensen que poden aconseguir la saviesa amb seus propis recursos.

Altres ( i sembla que el sentit del terme va per aquí) veuen que Pau, atenent-nos al que exposarà més endavant (1Co 3,1) fa una distinció entre els “nêpoi”, nens en Crist, principiants en la vida espiritual i els “ teleios”, perfectes, els cristians adults en Crist, espiritualment madurs. Els primers, si bé han rebut l’Esperit en el baptisme i el posseeixen, no poden ser considerats com a homes espirituals perquè tant en la forma de pensar com d’actuar es comporten segons la carn, viuen esclavitzats pel elements del món. El “teleios”, el perfecte és incondicionalment dòcil a l’Esperit que habita en ell i es deixa guiar per l’impuls d’aquest Esperit. Pau pensa que són aquests els qui el poden entendre i adquirir la saviesa de Déu.

Els qui dominen el món no coneixen la saviesa de Déu. Hom pot pesar que Pau es refereix a la “potència, autoritat i poder” contraris al Regne de Déu mencionats a la mateixa carta  (15,24) o els elements que ens poden separar  de l’amor de Déu tal com diu a la carta als Romans (8,38) o el príncep d’aquest món de que parla Joan (12,31). En el nostre passatge, però, sembla que Pau al·ludeix als grans i poderosos de la terra; en tot cas són les potències adverses o els esperits del mal els que han influenciat en els seus representants: els poderosos de la terra entre els hi tenen un lloc els que van crucificar Jesús. Ni els poders adversos ni els que van crucificar Jesús coneixien el pla salvífic de Déu. Si l’haguessin conegut s’haurien adonat de la ineficàcia de la seva actuació. No podien veure de cap manera que en Jesús es revela el pla salvador i alliberador que Déu tenia projectat dur-lo a terme des de sempre. Només la saviesa de Déu pot fer possible veure en la mort de Jesús una realitat que transcendeix el simple fet històric.

La saviesa de Déu no pot ser altra cosa que un do atorgat per l’Esperit que proporciona al perfecte una comprensió profunda del misteri present en la persona de Jesús. De la mateixa manera que Pau fa una distinció entre la saviesa dels homes i la saviesa de Déu  també estableix una distinció entre l’esperit dels homes o del món i l’Esperit de Déu (1Co 2,12) i és aquest el qui pot atorgar la saviesa de Déu.

Pau insisteix afirmar que la saviesa de Déu  està amagada i ho fa amb una cita que, tal com apareix en el nostre text, no es troba a l’Antic Testament. Pau usa amb molta llibertat un text d’Isaïes que diu: “Mai no s’ha sentit a dir; cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell” (64,3) o potser es val d’un text rabínic o de la literatura apòcrifa. El que vol deixar clar és que si la saviesa de Déu està amagada només es pot aconseguir per una revelació de l’Esperit.

Esperit en hebreu és “ruah” , alé, vent. El vent es fica per tot arreu, penetra racons i escletxes aparentment inaccessibles. Aquesta imatge val per expressar que l’Esperit de Déu penetra dins allò més inaccessible de Déu i ho pot fer conèixer a aquells que estan oberts al seu do i a la seva acció.

Diumenge 6é durant l’any. 12 de Febrer de 2023