|

UNA TORRE FINS AL CEL

Comentari a la primera lectura de la vigília de Pentecosta

A la primera lectura de la vigília de la Pentecosta es llegeix el conegut relat de la Torre de Babel. És bo aprofitar l’oportunitat que se’ns brinda de llegir aquest interessant relat (Gn 11,1-9).

La tradició deuteronomista redactà una història del poble d’Israel que anava des de Josué fins al començament de l’exili. Posteriorment s’afegí a aquesta història les tradicions sobre l’Èxode i retrocedint encara més s’hi uniren les tradicions sobre els Patriarques. Tot aquest conjunt es coronà amb uns relats que explicaven l’inici de la humanitat. Són els 11 primers capítols del llibre del Gènesi i el relat de la Torre de Babel és el darrer d’aquest conglomerat de tradicions.

El relat es pot llegir des d’un aspecte cultural i també des d’un aspecte teològic. El text informa que uns “homes emigraren des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar” . És el pas de nomadisme al sedentarisme. El fet de construir una ciutat i edificar una torre es pot considerar una evolució i el pas cap un sistema de vida més complexa. De fet és el que viurà Israel en la seva història, del nomadisme, del pas pel desert acabarà en l’establiment en la terra promesa.

Els constructors prefereixen construir amb maons en lloc de fer-ho amb pedra que hagués estat més apropiat tractant-se d’una construcció amb les pretensions de ser una ciutat i una torre que arribessin fins el cel. El relat explica d’alguna manera l’evolució en les tècniques de construcció que permetien edificacions més barates i més ràpides si bé no tan sòlides com la construcció en pedra.

Viatgers intrèpids i indagadors s’adonaren en entrar en relació amb diferents pobles, races i tribus que parlaven llegües diferents. Per donar raó d’aquest fenomen es construí un relat mític que explicava el per què d’aquesta realitat.

Des del punt de vista teològic el tema estrella és el desafiament i la rebel·lió de l’ésser humà contra Déu. Fixem-nos que en el verset que precedeix el relat de la torre de Babel es dona notícia de les nacions que es van dispersar per la terra desprès del diluvi (Gn 10,32). Curiosament el capítol 11 comença dient que els éssers humans parlen una sola llengua i fan servir les mateixes paraules. Els que semblaven dispersats ara apareixen units per endegar un projecte comú.

Quin és aquest projecte? Construir una ciutat per protegir-se amb una torre que arribi fins al cel. L’autor del text té present molt probablement una construcció gegant que hi havia a Babilònia (Babel és el terme hebreu que es refereix a Babilònia) i que amb tota possibilitat es tracta del zigurat “Etemenanki”. L’autor entén que un esforç d’aquesta grandària és quelcom oposat a Déu, és una rebel·lió i una arrogància contra l’Altíssim perquè, encara que el text no ho especifiqui, arribar al cel equival a la pretensió d’ocupar l’espai que és propi de Déu. Els éssers humans, doncs, es posen d’acord en un projecte contrari a Déu; ells no tenen presents les paraules del salm 127: “Si el Senyor no construeix la casa és inútil l’afany dels constructors” (Sl 127,1).

L’altivesa i la supèrbia no s’acaben amb la construcció de la ciutat i la torre, els constructors volen fer-se un nom. Tenir un nom és tenir prestigi, honorabilitat, consideració social. En el capítol 12 que segueix al nostre relat és Déu qui atorga un nom a Abraham però aquí són els altius habitants de la ciutat que ells mateixos volen fer-se un nom.

Finalment els constructors són dispersats. El verb hebreu “putz” es tradueix per dispersar i en el llibre d’Ezequiel es refereix a la dispersió que representà l’exili que fou el càstig que Israel rebé per la seva idolatria (Ez 11,17; 20,34.41; 28,25). Aquí la idolatria que representa la construcció d’una torre que vol ocupar l’espai de Déu és castigada amb l’exili – dispersió. Una picada d’ullet al que serà la història d’Israel.

El relat de la torre de Babel tanca el conjunt dels 11 primers capítols del Gènesi que mostren una humanitat pecadora (paradís, Caín i Abel, diluvi). Davant el desgavell que representa aquesta humanitat pecadora, Déu decideix intervenir per corregir aquesta situació i escull un poble la història del qual començarà amb el patriarca Abraham pare d’un poble destinat a ser benedicció per totes les nacions.

Vigília de Pentecosta 8 de Juny de 2025