SAVIESA I JUDAISME

Comentari a la primera lectura  del diumenge 28 durant l’any. B

Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un fragment del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11). Aquest llibre és una mostra de la influencia de l’hel·lenisme en la cultura jueva i en el conjunt de llibres bíblics tal com els tenim ara.

Què vol dir hel·lenitzar? Fonamentalment dues coses: en un primer nivell era imposar un cert tipus de cultura i de vida, però en un nivell més profund significava uniformar la varietat de cultures orientals imposant una única cultura  que tenia la categoria i prestigi de ser la cultura oficial.

Alexandre el gran va considerar que per aconseguir els seus objectius era necessària una acció política consistent en la hel·lenització  i els seus successors van posar tot l’esforç en que això fos així. Es valgué de la creació de grans nuclis urbans que esdevingueren veritables i potents focus d’irradiació de la cultura hel·lènica. Un d’aquests focus fou la ciutat d’Alexandria, lloc on molt probablement es va escriure el llibre de la Saviesa.

La reacció davant la influència hel·lenista fou dispar i es mogué entre l’acceptació i el rebuig. La civilització hel·lenista pretenia ser oberta, acollidora i hospitalària per això una minoria d’entre els jueus ( classes dirigents d’elevada posició social i aristocràcia sacerdotal) es deixà fascinar i acceptà la nova cultura. Per altra part, la fe ortodoxa liderada pels Macabeus adoptà una actitud adversa i militant contra els nous costums introduïts per una cultura que es resultava estranya i veien imposada.

Alexandria, tal com hem dit, fou un focus d’irradiació de l’hel·lenisme. Fou una gran ciutat d’un gran nivell cultural (recordem la seva famosa biblioteca) on van entrar en confrontació la teologia jueva i la filosofia grega. Els jueus que vivien allà intentaren establir un contacte amb la cultura pagana. No podien tancar el ulls a l’atractiu que exercia la cultura hel·lenista. Poc a poc s’adonaren que Déu pot fer-se conèixer i actuar més enllà dels límits geogràfics i religiosos d’Israel.

L’autor del llibre de la Saviesa es proposà enfortir la fe dels jueus alexandrins i mantenir la confiança en l’insuperable valor de les seves tradicions sagrades a la vegada fer partícips als pagans del coneixement del Déu verdader.

Pels jueus d’Alexandria i de la diàspora en general no era fàcil mantenir la fe i les tradicions d’Israel. Hi havia desercions, menyspreu, burles i fins i tot persecucions. La influència exercida per l’hel·lenisme cada vegada era més gran.  Atrets per una cultura nova, diferent i brillant es produïren, com hem dit, tota mena de reaccions: les favorables i les desfavorables com molt bé explica el segon llibre dels Macabeus: “ L’hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l’acció de Jàson,  …  Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisès. Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs”(4,13-15).

L’autor de Saviesa volgué no ta sols mantenir la fe dels jueus sinó cercar una camí d’acostament al nou ambient cultural  mirant d’establir un diàleg amb el món pagà. Fou una actitud agosarada que volia no tan sols oferir als hel·lenistes el coneixement del Déu dels jueus sinó fer-los veure la superioritat de la Saviesa israelita respecte la grega. Per això és il·lustratiu el text que llegim avui. Fent referència a la pregària de Salomó al santuari de Gabaon (1 Re 3,4-15) aquests versets enalteixen la Saviesa que presenten com un gran tresor i que està per damunt dels tresors que  els grecs puguin considerar com a més preuats .

Diumenge 28 durant l’any. 13 d’Octubre de 2024.