El control des de petits i petites
Presentaré en aquest article una investigació feta als anys seixanta, entre nens i nenes de quatre anys.
L’estudi va concloure amb la importància extraordinària de la capacitat de refrenar les emocions i demorar els impulsos. Hom podria dir: la capacitat de saber esperar en satisfer els impulsos.
Al grup d’infants se’ls va posar davant una taula on hi havia moltes xuxeries. Se’ls hi va dir que se’ls donaria dues xuxeries si eren capaços d’esperar que tornés el professor. Si algun d’ells n’agafava una mentre no hi fos el professor, només en tindria una, la que hagués agafat.
Podeu imaginar-vos la lluita d’aquests infants: tapant-se el rostre per no veure’ls, mirant a terra, parlant amb un mateix, cantant… D’altres més impulsius van córrer als pocs segons de no ser-hi el professor a agafar-ne.
Deu anys més tard, quan van arribar a l’edat de l’adolescència, la diferència emocional i social que hi havia entre aquells que van tenir la capacitat de saber esperar, enfront dels que van assaltar la taula, era contundent.
Els que a l’edat de quatre anys havien resistit la temptació eren socialment més competents, amb més eficàcia personal, més emprenedors i més forts en enfrontar les frustracions de la vida. Eren nois i noies que no eren proclius a desmoralitzar-se o espantar-se, persones que havien exercit tota classe de qualitats enfront d’un món amb dificultats.
En canvi, els altres pre-escolars que havien agafat la xuxeria, eren adolescents més temorosos dels contactes socials, més tossuts, més indecisos, més pertorbats per les frustracions, més inclinats a considerar-se que eren dolents o de poca valia. No tenien confiança en si mateixos, ressentits, gelosos i envejosos.
Per tant, el control dels impulsos fet adequadament és molt valuós des de ben petits. Certament, aquests infants posats a prova no era la primera vegada que estaven davant d’una dificultat. L’aprenentatge l’havien fet amb els pares en d’altres circumstàncies de la vida diària on la capacitat de saber postergar la satisfacció: esperar a mirar la TV, esperar a començar a menjar, esperar a que vingui l’altre, esperar a que toqui el timbre, esperar, … esperar…va ser practicada.
