El tercer sector social a Europa: Com podem fer més i millor incidència en les polítiques de la UE?
ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i el projecte europeu IGA (Inter Gera Açao), impulsat per diverses organitzacions en el marc de Europe for Citizens, organitzen un cicle de sessions al voltant de les polítiques socials europees.
Aquest va iniciar-se el passat 25 de març amb una ponència de Jordi Solé i Ferrando, diputat al Parlament de Catalunya i president de la Mesa de la Comissió d’Acció Exterior, sobre “El tercer sector social a Europa: Com podem fer més i millor incidència en les polítiques de la UE?”, que va tenir lloc a la seu d’ECAS (Via Laietana 54 principal) a les 12 hores.
Jordi Solé va iniciar la seva ponència emmarcant la situació actual en què ens trobem: Europa 2020, l’Estratègia de creixement creada al 2010 que estableix un nou marc d’actuació per permetre a la Unió Europea sortir enfortida de la crisi. Per a la seva implementació, l’estratègia proposa cinc objectius, dels quals Jordi Solé va destacar-ne dos: ocupació del 75% de la població de 20 a 64 anys i reducció de mínim 20 milions de persones en situació o risc de pobresa i exclusió. Així mateix va destacar la Plataforma europea contra la pobresa i l’exclusió social, una de les set iniciatives emblemàtiques Europa 2020.
La UE té poques competències en l’àmbit social i no té capacitat d’incidir en les polítiques socials i d’ocupació dels Estats membres, essent el paper de la Comissió Europea únicament fer recomanacions i emetre informes. En aquest marc i entrant al terreny pràctic, el ponent va explicar com poden les entitats del tercer sector català incidir en les institucions europees. Concretament va exposar vuit fórmules:
Participar en els processos de consulta pública.
Fer preguntes a la Comissió i al Consell a través dels eurodiputats.
Formular queixes a l’aplicació de la normativa europea.
Interposar esmenes a textos del Parlament Europeu.
Promoure declaracions escrites.
Organitzar actes al Parlament Europeu.
Usar la iniciativa legislativa popular.
Aprofitar l’existència de la delegació del govern de Catalunya a Brussel·les.
Com a conclusió, Jordi Solé va ressaltar dos aspectes a tenir en compte per part de les entitats: la importància de tenir partners europeus i l’ús dels eurodiputats com a intermediaris per posar-se en contacte amb la Comissió i el Consell. I és que malgrat la política social no és pròpiament europea, existeixen nombrosos recursos i fórmules perquè les entitats catalanes hi puguin influir.
Font: Benest@r. Diputació de Barcelona. Abril 2014. #61
