ELS VERTADERS CULPAPLES
Aquest comentari el vull dedicar a la memòria de Mn Jaume Brufau. Tot i el seu saber, va ser fidel lector dels meus comentaris, em va lloar repetides vegades la gran tasca de formació bíblica feta a través d’aquest escrits, encoratjant-me en la dedicació de seguir escrivint. Gràcies Mn Jaume. Des del cel, inspiri’m.
Durant el temps pasqual, la primera lectura de les eucaristies dominicals recull textos del llibre dels Fets dels Apòstols, a diferència de la resta de l’any que es llegeixen textos de l’Antic Testament. Aquest diumenge la lectura narra la segona compareixença dels apòstols davant el sanedrí jueu ( Ac 5,27b-32.40b-41), episodi inserit en un bloc més ampli que aniria del verset 17 fins al 42 del capítol 5. L’intent global és mostrar que, malgrat les adversitats, la predicació de la Paraula de Déu avança.
“Heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines” (v.28). La censura del sanedrí és a la vegada un reconeixement de l’èxit de la missió dels apòstols. No “Hierosoluma”, sinó “Ierousalem”. Lluc fa distinció dels dos noms. “Hierosoluma”, nom civil sense cap connotació simbòlica. Jerusalem centre religiós del judaisme. Els apòstols han infestat el centre neuràlgic de la religiositat jueva amb la predicació del missatge de Jesús. Han tingut èxit i així s’ha acomplert la primera fase de la predicció de Jesús: “Rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem…”(1,8).
El plat fort de la lectura litúrgica és el discurs de Pere davant el sanedrí. Comença dient que “cal obeir Déu abans que els homes” (v29). Amb això vol dir que la predicació dels apòstols té l’origen en un mandat de categoria divina i, indirectament, els recrimina que el sanedrí –tot i tenir la pretensió de parlar en nom de Déu- són ells el qui no obeeixen Déu, perquè si ho fessin s’haurien donat compte que tant en la mort i resurrecció de Jesús, com en la predicació dels apòstols hi actua el poder de Déu.
Pere segueix dient: “El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús” (v.30).El Déu de Pere i el Déu dels grans sacerdots i del sanedrí és el mateix. El Déu dels nostres pares és l’agent de la resurrecció de Jesús. En la resurrecció de Jesús no ha actuat un Déu estrany, que ves a saber d’on ha sortit. És el mateix Déu que reconeixen els dirigents d’Israel, el que ve actuant a favor d’Israel des de la creació del món. La resurrecció de Jesús s’inscriu en el projecte global que Déu té sobre el seu estimat poble d’Israel.
“Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul” (v.30). Pere formula una clara acusació contra els grans sacerdots i el sanedrí d’haver assassinat el Messies d’Israel. En l’evangeli Lluc introdueix pistes que condueixen cap a aquesta afirmació: Pilat no troba fonament per poder-lo inculpar (23,14); un dels condemnats diu que aquest no ha fet res de mal (23,41) i el centurió afirma que era innocent ( 23,47). El que pretenien que fos un maleït de Déu pel fet d’haver estat penjat en una creu, resulta que ara Déu l’ha exaltat i l’ha assegut a la seva dreta com príncep i salvador. El salvador que Déu havia promès al poble d’Israel, aquest és Jesús.
Pere limita a l’àmbit d’Israel el benefici de la salvació. L’objectiu de l’exaltació és l’arrepentiment d’Israel i el perdó dels pecats, però Jesús havia dit que el perdó anava destinat a totes les nacions de la terra (Lc 24,47). Aquesta vegada Pere no parla ple de l’Esperit Sant. Quan ho fa – fixem-nos en el discurs de la primera compareixença (4,9-12) – l’abast de la salvació es mou en un camp molt més universal: “ La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos”.
Diumenge 3er de Pasqua 10 d’Abril de 2016.
