PROFETES ENTREMIG DE REIS
Els llibres dels Reis formen part del conjunt de libres que la bíblia hebrea considera profètics. Són els profetes anteriors o profecia no escrita i que la bíblia cristiana té catalogats com a llibres històrics. Primer i Segon de Reis apareixen a les nostres bíblies separats, però cal considerar-los una sola obra si es vol respectar la seva unitat narrativa.
El conjunt de llibres: Josué, Jutges, 1 i 2 Samuel i 1 i 2 de Reis formen el que s’ha anomenat la història deuteronomista. Aquesta és el resultat del treball d’una escola que s’inspira en la teologia i els principis del Deuteronomi. Més que esmerçar-se en la fidelitat històrica, cerca interpretar la història teològicament. Per elaborar aquesta reflexió el deuteronomista es val de diverses fonts entre les quals hi ha relats de miracles protagonitzats per profetes. El text de la primera lectura d’aquest diumenge ( 2 Re 5,14-17) en recull un, el de la guarició del siri Naaman obtinguda gràcies a la intervenció del profeta Eliseu. La redacció de la història deuteronomista comença abans de l’exili, probablement en temps del bon rei Josies, i segurament s’acaba un cop fet el retorn.
El propòsit del reactor deuteronomista era explicar com el poble del Senyor havia anat a parar a l’exili. La causa s’explica perquè tant Israel, el regne del nord, com Judà, el del sud, representats pels seus reis, eren culpables d’haver comés moltes i terribles infidelitats i mereixien el càstig de la dispersió entre les nacions amb la corresponent submissió als pobles idòlatres estrangers.
El deuteronomista té un gran interès en presentar la contribució dels profetes en la història d’Israel i de Judà. Són molts els profetes que intervenen al llarg d’aquesta història: Gad (1Sa 22,5), Natan (2Sa 7), Ahià (1 Re 11,29-37), Micàieu fill d’Imià (1 Re 22,8-18), Jonàs fill d’Amitai ((2 Re 14,25), Samuel ( 1 i 2 Sa) Entre ells sobresurten els llargs relats d’Elies (1Re 17- 2Re 1) i Eliseu (2Re 2,1-17,41). Mitjançant els profetes el Senyor es dirigeix constantment al seu poble invitant-lo a retornar al recte camí. Aquesta missió pren un relleu especial quan es tracta de les relacions amb la monarquia que van ser sempre tenses i complicades. La monarquia podia semblar un desafiament a la plena, total i absoluta sobirania de Déu que sobrepassa amb escreix la sobirania reial.
El relat de la guarició de Naaman té un especial interès en mostrar la sobirania del Senyor. Vol esmicolar la convicció que el poder del Senyor, Déu d’Israel, està encotillat als límits del territori geogràfic d’Israel. El Senyor actua quan vol, on vol i sobre qui vol. Abans del trobament amb Eliseu, Naaman s’entrevista amb el rei d’Israel. Aquest es sent totalment impotent davant la malaltia de Naaman. Aquest detall indica que el poder del Senyor és superior al poder de qualsevol rei de la terra. És Deu l’artífex de la guarició, ni el rei ni el profeta. És això mateix el que es vol indicar quan Eliseu refusa cap mena de tracte directe amb Naaman. També el fet de banyar-se 7 ( número sagrat) vegades a les tèrboles aigües del riu Jordà que té més poder guaridor que els rius de Damasc Amanà i Parpar té més a veure en una intervenció divina que no pas amb una realitat científica.
La presència de profetes en els relats dels llibres dels Reis és la il·lustració narrativa d’un enunciat que trobem en diversos indrets de l’Escriptura: “Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra” diu el profeta Jeremies (7,25-26) i a Nehemies es diu: “Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers” (9,30 també Dn 9,6; Ba 1,21; 2 Cr 24,19; 36,16). Ells són la denúncia constant de l’incompliment de l’Aliança davant el poble i davant, sobretot, els seus representants , els reis. Recorden constantment, com es pot veure en el relat de la guarició de Naaman, que la sobirania és la del Senyor.
Diumenge 28 durant l’any. 9 d’Octubre de 2022
